Exterior

La condició de monumental d'Onda té a l'església de l'Assumpció un dels màxims exponents. L'església és de planta de creu llatina, amb una única nau.  Adossada al costat est i als peus, s'emplaça la Capella de la Comunió, de planta de creu grega. Després d'aquesta està la torre campanar, de planta quadrada, i el pati que dona accés al lateral oriental de l'església i que originalment fou una entrada al primitiu temple gòtic anterior a aquest.
El temple actual, la façana del qual correspon a l'estil neobarroc, va començar a construir-se en 1727 sobre el solar d'un altre anterior. El primitiu, construït al segle XIV, va sofrir un devastador incendi el dia 18 de desembre de 1467, que per la rapidesa i voracitat que tenia va destruir pràcticament la totalitat del temple a excepció de la torre campanar que segueix en peu actualment.
La façana consta de dues portes, la principal, de 1854, i la de la capella de la comunió, de 1753. L'escultura de l'Assumpció que es trobava en la fornícula de la porta fou destruïda en 1936. Aquesta escultura era obra dels Ochando d'Almassora, encara que altres fonts l'atribueixen a Nicolás Busi. La història d'aquest temple ha estat marcada per diverses reconstruccions, l'última en 1939.

Nau principal i sagristia

L'interior de l'església fou completament destruït i espoliat durant la Guerra Civil Espanyola i va ser a l'any 1939 quan van començar-se els treballs de reconstrucció sota les ordes i supervisió del rector D. Melchor Boix Rambla. Respon a l'estil llevantí amb una nau principal més espaiosa i equilibrada lateralment per capelles de menor alçària.
Alguns dels elements més destacables són els frescs de la cúpula de Carlos Maroti, que representen la coronació de la Mare de Déu amb els Evangelistes als cantons. A més, acompanyant-los en la celebració apareixen, curiosament, els rostres d'alguns veïns de la localitat que, amb donacions, van contribuir a la recuperació del temple així com el rector i algunes monges i frares que tenien convents ubicats als afores de la població.
Pot ser el que més crida l'atenció a l'interior del temple és la magnífica obra mestra de l'escultor Folía de Sant Jordi, que va vindre a Onda atret per la màgia de la ceràmica i que va morir abans d'haver finalitzat el seu treball. A qui fou deixeble i amic del conegut escultor Rodin es li va encarregar l'altar major i els llenços laterals que, com pot observar-se, són d'una bellesa extraordinària, bellesa que també comparteixen la pica baptismal i l'altar de la capella de la comunió, l'obra de la qual fou finalitzada per l'ondense Pascual Santos Albella.
La decoració escultòrica interior és dels Ochando.
A la part de la sagristia cal destacar una pinacoteca xicoteta amb un alt valor artístic amb obres de diferents estils y períodes.
-L'Anunciació: miniatures del segle XV d'origen italià i d'autor desconegut.
-El retaule de les Ànimes del segle XVI, atribuït al Mestre de Cabanes, d'estil hispano-flamenco amb influences italianes.
-Retaule de Sant Antoni i Santa Bàrbara de 1558, obra de Vicente Juan Macip Navarro, conegut com "Juan de Juanes" per l'extraordinària qualitat artística que posseïa.
-El Salvador: obra anònima dels segles XVI-XVII.
-Crist Beneint: còpia de l'artista Joaquín Oliet de 1848 d'un quadre de Vicente López.

Capella de la Comunió
De planta de creu grega i ricament decorada, la capella encara manté els sòcols ceràmics originals del segle XVIII, amb bonics dissenys i colors vius, que van ser de les poques coses que van sobreviure l'espoliació que va sofrir l'església al començament de la Guerra Civil Espanyola.
A ella també troben l'empremta del mestre Folía a l'altar, a més dels treballs de altres magnífics artistes com el famós pintor valencià José Vergara, els frescs del qual poden veure's a les petxines de la cúpula i també a l'exterior de la mateixa, o com nostre conegut ceramista local Manolo Safont amb el fantàstic mural que va crear. 

Dades