L'església de la Sang no és solament un dels temples més importants de la cuitat sinó, a més, destaca a nivell regional per les característiques que té com a temple emmarcat dins de l'estil "romànic de transició o de conquesta", molt difós a partir de la Reconquesta de Jaume I "el Conqueridor" a partir de l'any 1250, sota la advocació de Santa Margarita.
Aquest és el primer temple cristià construït després de la conquesta, pot ser durant la segona meitat del segle XIII, quan Onda és seu de la comanda de l'Orde de l'Hospital, la qual ostenta el cabdalat d'Onda des de 1280. En 1305 es testifica que aquesta església era el lloc habitual de reunió del Consell de la Vila.
Es tracta d'un edifici d'estil romànic de transició al gòtic molt propi de la Reconquesta: la portada exterior de carreuada és de tradició romànica amb alguna decoració escultòrica, i interior és sobri i senzill amb coberta de fusta. Aquest estil auster es fonamenta en la utilització del temple no solament amb fins religiosos, sinó també per a actes civils, extrem que va confirmar-se amb la utilització del temple per a la firma de la delimitació entre els termes d'Onda i Vila-real.
El temple fou edificat en poc de temps per les característiques constructives que té, ja que la pedra es presenta poc treballada a les estructures bàsiques. A excepció dels arcs i la portada exterior, fets en pedra tallada ben escairada, la resta de l'edifici, com les parets, estan realitzades majoritàriament amb pedra de paredar ordinària unida amb morter de calç.
La portada exterior, amb un fris quadrat que emmarca tres arquivoltes d'arcs de mig punt, està incompleta per haver desaparegut els brancals laterals. No obstant això, respon a les mateixes característiques d'altres portades valencianes de la mateixa època, fet pel qual podem aventurar que a l'esquerra trobaríem un capitell amb fulles d'acant i a la dreta un altre amb palmetes. Aquests motius decoratius vegetals tenen una estreta relació amb la Verge Maria; les palmetes fan al·lusió a la virginitat i maternitat de Maria (com podem llegir al Cant. 7,8) i les fulles d'acant al fruit del ventre de Maria: Crist com esperança de salvació (Mc. 2, 17).
Pel que fa a l'interior, consta d'una única nau amb quatre arcs diafragmàtics que suporten directament una coberta a dos aiguavessos amb cassetonat mudèjar on la fusta de l'armadura apareix decorada amb motius geomètrics i escuts heràldics, alguns dels qual pertanyien a algunes famílies nobles que van realitzar aportacions econòmiques per a la construcció de l'església. 

Dades