Considerat com el més antic de la província, el calvari d'Onda va estar anteriorment a la falda del castell. Castells Chalmeta indica que de 1339 a 1732 va estar situat aquí, amb l'última estació al costat de la porta principal de la fortalesa. En 1732 es renovà i en 1839 es va derruir per fortificar el castell. Traslladat al que fora el convent de franciscans de Santa Caterina en 1851, es van aprofitar les ruïnes d'aquest per a formar una capella xicoteta amb altar i cor.
L'actual calvari està format per pilons amb cornises clàssiques i coberta de teula àrab a quatre aiguavessos. Els retaules de les estacions són de ceràmica pintades que daten del 1940 al 1960.
Actualment queden en peu l'ermita de Santa Caterina i la capella del Calvari, que es troba a la dreta de la que seria la porta principal del convent, afegida al segle XVIII com magatzem i destinat en 1836 a capella.
La resta de murs del convent no permeten deduir ningun tipus de funcionalitat concreta, solament podem distingir una edificació de tres pisos al sud del jaciment amb una arcada al pis superior, característica de les construccions valencianes dels segles XVI al XVIII. També es detecta la presencia de subterranis i del que seria una cisterna.
L'historiador Mundina ens diu que l'església era molt espaiosa i d'orde corinti. Durant la Guerra d'Independència fou utilitzada com caserna dels espanyols i com hospital, ocupada després pels francesos. Mentrestant, els religiosos es van traslladar a la població i tornaren a ocupar-la després de la guerra. En 1835 fou desamortitzada amb una exclaustració forçosa dels frares i cremada pels portuguesos en 1836, moment on es va destruir definitivament i va quedar solament l'ermita actual.
Formant un recorregut zigzaguejant des del cementeri fins a les ruïnes del convent de Sant Francesc, el calvari constitueix una de les imatges de major impacte visual dels voltants de la població que, a més, s'inclou com a un dels senders locals, concretament el SL-CV106.  

Dades