Vídeos
Població
La Vall d’Uxió és un municipi situat al sud-oest de la província de Castelló, dins de la comarca de la Plana Baixa. La seua situació geogràfica propera a la mar Mediterrània fa que pugues gaudir d'unes condicions meteorològiques suaus durant tot l'any. Està a mig camí entre el port de Castelló i el port de València, als peus de la serra d'Espadà.
El territori ha sigut ocupat des de la prehistòria per diferents grups a causa de l'excel·lent situació geogràfica. Un exemple són les coves de Sant Josep, Patrimoni de la Humanitat i un dels vestigis més antics de la zona, que han pogut revelar que la Vall d'Uixó va ser habitada des de l'època del Paleolític. L'entrada a la cova manté les pintures rupestres que indiquen la importància del lloc. És un atractiu natural únic que no has de perdre't si vols visitar el riu subterrani navegable més llarg d'Europa. Durant l'època del Neolític i l'Edat de Bronze, la vall va ser habitada i van créixer aldees fortificades amb muralles i torres de vigilància. L'expansió que va experimentar durant l'època ibèrica és visible en la Punta d'Orleyl, una gran extensió que amaga restes d'una ciutat pertanyent a diverses èpoques. Després de la reconquesta àrab, una dotzena de pobles van assentar-se a ambdós bandes del riu Belcaire, amb el castell d’Uixó sempre com a referent d'organització política. D'aquesta manera, aquesta zona va esdevenir una ciutat important dins del Regne de València. Després de la reconquesta de Jaume I i l'expulsió dels moriscos, la ciutat va ser repoblada per cristians provinents dels pobles castellonencs del Maestrat. A partir del segle XVIII, la Vall d'Uixó ha sigut escenari de diversos enfrontaments bèl·lics, després dels quals ha experimentat un gran creixement.
El municipi posseeix un abundant patrimoni religiós, amb nombroses ermites i esglésies. Et recomanem visitar l'església de la Nostra Senyora de l'Assumpció, construïda l'any 1602 amb un estil neoclàssic. El temple és una obra del segle XVII i hi destaca la torre del campanar, d'estil barroc. Les ermites, situades al llarg del municipi, són la de Sant Vicent Ferrer, la Sagrada Família, Sant Antoni i la Nostra Senyora del Rosari. Una visita obligada són els aqüeductes de Sant Josep i Alcúdia, d'origen romà. La unió dels dos aqüeductes forma el sistema de conducció hidràulica que ha sigut utilitzat fins al segle XX.
No te'n vages de La Vall d'Uixó sense provar els arrossos, amb l'arròs empedrat i l'arròs al forn com a especialitats de la zona. Les pastes més típiques són les manjóvenes i són d'origen àrab. Si vols provar aquests i altres plats típics, t'aconsellem el Restaurant el Guano (Avinguda Jaume I, 9). Habitual entre els habitants també és el Bocaburguer (Av. Suroeste, 45), que ofereix esmorzars i menjars en un entorn molt familiar.
Si planeges una estada de relax i tranquil·litat, et pots allotjar al Balneario de Villavieja (Plaça la Vila 5, Vilavella), a poc més de 5 quilòmetres de la Vall d'Uixó. Si busques un lloc un poc més assequible i senzill, pots allotjar-te en el mateix poble ena l'Hotel Belcaire (Avinguda Europa S/N).
Punts d'interès de la població
Coves de Sant Josep: gruta per la transcorre el riu Sant Josep amb més de 15.000 anys d'antiguitat. És el riu subterrani navegable més llarg d'Europa i Patrimoni de la Humanitat.
- La Punta d'Orleyl: gran extensió amb restes d'una ciutat pertanyent a diverses èpoques.
- Església de la Nostra Senyora de l'Assumpció situada a la plaça amb el mateix nom. D'estil neoclàssic, encara que la torre del campanar és posterior, d'estil barroc.
- Ermites: Sant Vicent Ferrer, la Sagrada Família, Sant Antoni i la Nostra Senyora del Rosari.
- Aqüeducte romà de Sant Josep i Alcúdia: sistema de conducció hidràulica que roman intacte des de la construcció en època romana.
Ruta
Estem davant d'una de les rutes més dures de la província de Castelló. Una ruta trenca-cames que exigirà el millor de tu. Recorreràs la serra d'Espadà des del sud fins al nord, i arribaràs a un desnivell total de quasi 3.000 m. Ix de la Vall d'Uixó per la CV 230 direcció Fondeguilla, pujant el port del Marianet, que no et presentarà moltes dificultats. Una vegada passes Xóvar, comença el segon port, el d'Eslida, que malgrat ser de tercera categoria, et costarà més esforç que l'anterior port a causa de l'altitud. Els 4 quilòmetres de baixada següents t'ajudaran a recuperar-te, però quan passes Eslida recuperaràs els quilòmetres baixats pel port d'Aín. Fins que arribes a Tales pots gaudir dels quilòmetres de baixada en ple cor de la serra d'Espadà. Els boscos de sureres amenitzaran la ruta mentre respires l'aire pur de la muntanya. Rodejant la part nord del parc natural passaràs per Aiòder, i aquí començarà el port més dur de la ruta: Torralba del Pinar. 16 quilòmetres de pujada amb pendents que arriben fins al 15%. Quan corones el cim hauràs completat ja la meitat de la ruta i, fins que arribes de nou a la Vall d'Uixó, solament hauràs d'enfrontar-te a les pujades que presenta una carretera escarpada i irregular. Una pujada que et pot donar alguna complicació té lloc quan ixes de la serra d'Espadà en direcció a Caudiel. 10 quilòmetres després passaràs per l'embassament del Regajo, un paisatge natural que et proporcionarà la força suficient per tornar per la carretera de Sogorb a la Vall d'Uixó, passant de nou pel port del Marianet.
Punts d'interès de la ruta
- Castell d'Eslida (Km 23,3): fortalesa medieval datada de l'època musulmana. Corona la imatge del poble, ja que se situa al cim, des d'on pot contemplar-se tot el poble. Actualment hi ha una gran part en ruïnes però s'ha pogut saber que va ser un lloc rellevant a causa de la importància de la Vila.
- Aín (Km 29,1): xicotet municipi proper al cim Espadà, envoltat de muntanyes elevades i escarpades. El castell, malgrat estar pràcticament en ruïnes, manté una part en peu, des d'on es té una panoràmica magnífica de la serra. Al llarg de tot el casc històric et trobaràs amb innombrables fonts.
- Aiòder (Km 52,1). Municipi ubicat a la serra d'Espadà, que actua de separador d'aquesta i del riu Millars. No va ser repoblat fins a l'any 1611, fet que va provocar que encapçalara la Baronia, època de la qual es conserva el palau.
- Torralba del Pinar (Km 62,5): localitat molt propera a Terol, ubicada en el vessant nord de la serra d'Espadà, fet que la situa al costat dels atractius paisatgístics del parc natural. Un municipi de menys de 70 habitants en el qual podràs relaxar-te i gaudir de la naturalesa.
- Església parroquial – Caudiel (Km 84,2): fundada l'any 1616 per frares agustins. Durant molts anys va ser utilitzada com a escola, hospital i ajuntament, encara que sempre ha mantingut l'ús religiós.
- Ermita de Sant Cristòfol- Castellnou (Km 107,4): ermita catòlica datada del segle XV amb una composició i un estil similar l'ermita de Sant Antoni de Pàdua. Cada 3 de maig celebra la festivitat de la Santa Creu i tots els veïns visiten el temple per passar-hi el dia. La part més increïble de l'ermita són les vistes, la impressionant panoràmica de la naturalesa i els pobles.
- Assuévar (Km 120,4): situat al sud-est de la serra d'Espadà, enclavat en un vessant. Tres llocs d'interès que pots visitar a Assuévar és el castell, que encara s'hi manté en peu; l'església parroquial datada del segle XVII; i els forns de mercuri, tota una prova de la tradició minera de la població.
Gastronomia
- Restaurant el Guano (Avinguda Jaume I, 9): menjar casolà típic de la zona per un preu molt assequible.
- Bocaburguer (Av. Suroeste 45): recomanat per a esmorzars i menjars casolans.
Allotjament
- Balneario de Villavieja (Plaça la Vila 5, Vilavella), acollidor balneari a uns 5 quilòmetres de la Vall d'Uixó.
- Hotel Belcaire (Avinguda Europa S/N): en el centre de la Vall d’Uixó. Hotel senzill amb preus assequibles.
