A diferència d'altres localitats de l'interior del sistema ibèric, Vilafranca és un poble que sorprèn per tindre un caràcter urbà. L'activitat tèxtil i l'augment de la població són els motius essencials pels que el perímetre urbà va créixer més enllà del recinte emmurallat, sobretot a partir del segle XIX.

Com a conseqüència de l'expansió industrial, hi apareix una burgesia local enriquida durant el procés d'industrialització. Alguns membres d'aquesta burgesia es van construir cases d'estil modernista que, malgrat ser edificacions poc habituals als municipis de l'interior, pretenien demostrar el seu bon gust.

Un d'aquests edificis és El Moderno (1926), amb la façana arrodonida i alguns elements modernistes i academicistes. Va ser el doctor Manuel Palomo i Pallarés qui el va manar construir per destinar-lo com a clínica i casa pròpia. El senyor Manuel va ser, a més, creador del teatre-cinema Royal (anomenat Victòria després de la Guerra Civil), fundador l'any 1928 de la banda de música de la localitat, i principal promotor de la construcció de la plaça de bous l'any 1933.

Aquest magnífic edifici pot admirar-se a la plaça dedicada al fundador de Vilafranca, el senyor Balasc d'Alagó.

Dades