Després de la sol·licitud feta per Marco Martín l'any 1618, veí de la vila qui va oferir-se a pagar totes les despeses de les obres per fundar un convent per a que els caputxins s'establiren a la vila, va col·locar-se la primera pedra el 4 de gener de 1619, als afores. Posteriorment, Marco Martín va posar-se els hàbits i va convertir-se en F. Tomàs de Xèrica. Amb la pesta bubònica va esdevenir en hospital i, entre els anys 1716 i 1767, Nicolás Camarón va elaborar la imatge de la Divina Pastora, a la que els caputxins i tota la població rendiren devoció. Segons un estat de les rentes dels convents elaborat el 21de març de 1764, hi havien 24 religiosos al convent.

El 20 de febrer de 1821, es va suprimir el convent per a ser clausurat definitivament l'any 1835. De l'antic convent, quasi no en queden dades ni restes.

Al final del carrer Don Pablo Barrachina pot observar-se el que va haver de ser un passadís de pedres que pertanyien al claustre i, enmig, una xicoteta claveguera per a l'evacuació de l'aigua de pluja.

Dades