El temple parroquial, alçat entre 1736 i 1756 pel mestre d'obres Josep Palau, pertany a l'estil barroc desenvolupat al nord valencià. Es tracta d'un espai diàfan en una nau àmplia de tres trams i capelles laterals comunicades per arcades grans. Tot això forma un temple claustral. Té una coberta de canó amb llunetes a la nau, voltes bufades a les capelles i voltes de mitja taronja ovalada al creuer.

Un mateix nivell de coberta cobreix tant la nau com les capelles, amb una il·luminació tènue mitjançant tres finestrals. Hi destaca la cúpula del creuer i el campanar, de planta quadrangular i factura austera, il·luminat per cinc obertures a mode d'espitlleres i coronat per una creu de ferro. La decoració interior va ser renovada l'any 1963 gràcies al mecenatge dels "indians mexicans", raó de la presencia de la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe en un lateral de l'altar major. La façana està construïda amb carreus i té una portalada d'estil dòric rematada per la imatge de sant Blai, copatró de la població, sota un rellotge de sol.

El llegat parroquial d'orfebreria litúrgica és molt important. Hi ha peces dels segles XV al XVIII i hi destaca la creu processional de cristall de roca. Finalment, cal destacar que 82 objectes han sigut catalogats i aquestos conformen el "tresor sacre" de la Salzadella.

Dades