L'ermita, dedicada a sant Antoni de Pàdua, estava situada originalment als extramurs de l'antiga vila medieval emmurallada. Es creu que va servir, en aquells temps, com a refugi per a les persones que no podien entrar dins de la població. Es desconeix la data de la construcció, encara que se’n té constància de l’existència l'any 1784, quan es va construir un forn, actualment desaparegut, a les proximitats.

L'ermita és de planta quadrangular, construïda amb parets de maçoneria, morter i carreus regulars, i hi destaca l'absència de finestres en tot l'edifici. La coberta és a dos aiguavessos, en rajola àrab i remata per una espadanya de pedra. L'entrada s'ubica en una porta allindanada de carreus sobre la qual pot observar-se un arc de descàrrega. Finalment, l'interior està dividit en dos espais mitjançant un arc de mig punt que separa els fidels de l'altar. La decoració utilitzada és la pintura al fresc sobre un arrebossat de calç, on destaquen els rosetons de l'arc, la creu de la falsa cúpula interior i les escriptures oratòries dedicades a sant Antoni de Pàdua.

Dades