#

Centre antic


Catí

Declarat Bé d'Interès Cultural.

 

El desenvolupament urbà del municipi està condicionat pel pendent orientat al migdia. Està situat entre dues fonts, la font Vella i la font Nova, comunicades pel carrer Major, i els primers habitatges i edificacions van situar-se'n a la part oriental de la part superior. El nucli antic està format per carrers estrets i tortuosos a les quals, en els segles XIII-XIV, estava el forn, el cementeri, l'església, la casa del Delme i la casa de la Vila. Posteriorment va créixer pel costat nord-oest amb el carrer Llarguer, des del carrer de Sant Roc fins a la font Nova. Les portades solen ser de pedra, o bé d'arc de mig punt o bé allindanades. Van obrir-s'hi finestres i alguns balcons de fusta. És característic el gran ràfec fet en rajola o fusta. La tipologia de cases va mantenir-se durant segles en els quals es va seguir construint segons el model dels segles XIII-XIV. En el segle XV la població estava protegida per un mur que va ser reformat l'any 1462. Van obrir-s'hi diversos portals que presentaven arcs de mig punt. Van ser eliminats a principis del segle XX, entre 1922 i 1932. Fins al segle XX, Catí va mantenir una estructura medieval, el municipi es va ampliar-se progressivament segons les noves necessitats, encara que en va conservar, en part, la trama medieval. Cal destacar l'Ajuntament del segle XV, la casa del Delme, així com nombroses cases al carrer Major i a les places de Dalt i de Baix. D'entre aquests edificis cal destacar la casa de Sant Joan dels Miralles i la casa dels Montserrat.

 

 


Dades