Erigida en el segle XIV, va ser reconstruïda i ampliada entre el 1622 i el 1659, any en el qual es considera definitivament per acabada, encara que posteriorment s'hi va afegir tota una sèrie de detalls, com ara el retaule major (actualment desaparegut), la portada de l'entrada principal del 1758 i el mural de la Mare de Déu del Socors del 1900, entre d'altres.

La magnífica construcció de l'edifici parroquial és el resultat del corrent renaixentista estès al llarg del país, el qual combina amb harmonia i, alhora, amb austeritat, les tendències clàssiques. Com a resultat de la guerra del 1936-39, l'interior del temple va quedar totalment buit, ja que va ser desposseït dels retaules i dels ornaments.

Una vegada acabada aquesta disputa bèl·lica, comença una campanya amb l'objectiu de dur a terme la construcció de nous retaules, la major part dels quals són obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els que cal destacar, per la rellevància pel que fa al traçat de línies i l'esplendor dels detalls, el que es troba a l'altar major, de l'any 1950 i dedicat a sant Llorenç, patró de la vila.

Dades