La fortificació es troba al cim d'un promontori on s'han excavat restes de ceràmiques de l'edat de bronze i de l'època ibera. No obstant això, el castell d'Arenós és d'origen islàmic. La primera menció escrita apareix en un fur de Terol de 1177.

Va pertànyer al rei almohade de València Zayd Abu Zayd, qui fou senyor de les terres de la comarca de l'Alt Millars desprès de la conquesta de Jaume I d'Aragó. Convertit al cristianisme, va cedir el castell com a peça en el matrimoni de la seua filla, Alda, amb Blasc Ximénez d'Arenós, fill de Ximén Pérez d'Arenós, cavaller i lloctinent del rei aragonès, qui els va concedir el títol de barons d'Arenós. Dos segles després, l’any 1464, el monarca Joan II d'Aragó confiscà la baronia de Jaume d'Arenós per un enfrontament que van tindre i la va entregar, amb el títol de Vilafermosa, al seu fill, Alfons. Malgrat tot, Arenós tractà de resistir amb armes l’any 1476.

Actualment, el castell d'Arenós està molt deteriorat. Poden observar-s’hi dos recintes amb restes islàmiques i cristianes. El recinte superior es troba al centre del turó, sobre una plataforma de roques sortints que s'han adaptat mitjançant obres per fer-les rectangulars. En aquest espai s'alça una torre semicircular amb espilleres. A l'altre extrem hi ha una segona torre quadrada, desmotxada parcialment i feta amb maçoneria i carreus angulars. Les torres estan unides per cortines.

Davall està la muralla del recinte inferior, al costat de la plataforma rocosa. Destaca una torre de planta quadrada orientada al sud-est, la millor conservada, amb merlets, amb dos aljubs i amb unes cortines també amb merlets, construïts en tàpia.

Dades