Iniciada poc després de la conquesta de la població, conserva el mur de la portada i la pròpia portada, com a exponents de la primitiva església de repoblació. A mitjan del segle XV, un incendi destruïx l’església i el papa Eugeni IV, a petició de la reina Maria de Castilla, va concedir indulgència plena als donants per a la reconstrucció de l’església. A finals del segle XVII, se cobrixen les capelles laterals amb maons i guix.

Entre el 1725 i el 1739, el temple s’amplia i se transforma, canviant la seua orientació i construint-se una nova capçalera, amb sagristia i capella de la Comunió. La capella de la Comunió, per part seua, s’acabà el 7 de setembre de 1743.

El campanar se construí el 1862, segons el disseny de l’arquitecte Vicente Martí.

Amb una gran senzillesa, esta església del 1234 respon en origen a la típica església de reconquesta. Se troba sobre les restes de l’antiga mesquita àrab.

En el Museu Parroquial se troben peces supèrbies d’orfebreria de l’època Pontifícia.

Dades