El barranc de la Valltorta recorre els termes municipals de les coves de Vinromà, Tírig i Albocàsser. Amb un traçat de més de 20 km, arriba al mediterrani a través del riu de Les Coves o Sant Miquel. El barranc de la Valltorta està configurat per les calcàries del mesozoic que afavoreixen la formació del relleu de farallons i moles i l'aparició d'abrics i coves per l'erosió.

La formació d'un paisatge de moles, cingles i barrancs es producte de la geologia de roques calcàries unit a una profunda erosió. Un paisatge abrupte dominat per una vegetació mediterrània de matoll. El barranc transporta aigua de manera torrencial després de les pluges o de manera subterrània, deixant basses naturals o tolls al llit del barranc que es aprofitat pels animal per beure. Això ocorria també al passat prehistòric, i les vessants abruptes eren punts d'observació privilegiats per a dirigir la caça d'aquests animals al barranc. La vegetació al paleolític era més boscosa que en l'actualitat, amb predomini d'alzinar (garric). Hui podem observar una vegetació predominant de margalló, argelagues, romer o timó. Els baladres i canyars es troben a les zones més humides i, en determinats punts, encara s'observen alzines que abans cobrien la zona en extensos boscs. La fauna predominant hui en dia és diferent de la que podia observar-se i caçar-se a la prehistòria. Els cèrvids i grans bòvids han desaparegut, donant lloc a conills o perdius, encara que poden contemplar-se nombrosos exemplars de senglar així com cabres silvestres.

Podem trobar estes coves al llarg de més de 7 quilòmetres d'escarpats cingles. No obstant això, solament algunes d'aquestes presenten pintures, fet que denota que es triava la ubicació amb un caràcter estratègic. El paisatge que podem observar en la actualitat a l'entorn del barranc s'ha anat configurant al llarg dels segles gracies a la interacció de l'home amb el territori.

Dades