La ubicació geogràfica és excepcional, ja que s'aguaita a un meandre del barranc de Valltorta des d'una altura de 80 m. Les escenes de caça que trobem pintades eren les que segurament es desenvoluparien a l'entorn de l'abric. Les pintures són hui en dia accessibles gracies a una passarel·la i uns plataforma d'observació que s'obri al extraordinari paisatge. Es distingeixen nombroses figures amb escenes de caça de cérvols, on destaquen les figures d'arquers en posicions de tir o corrent, que són la imatge model de tot l'art rupestre llevantí. Són escenes de gran realisme, vitalitat i qualitat d'execució, i a més tenen una idea de perspectiva. S'utilitzen pigments roigs, castanys i, esporàdicament, blancs. L'escena principal, icona de l'art rupestre, representa la caça d'un grup de cérvols adults, cérvoles i cervatells que, acaçats i ferits, fugen dels arquers. És senzill imaginar l'escena desenvolupant-se als peus de l'abric del barranc. El realisme es tal que podem saber que l'escena es pinta a la tardor, que es quan es poden veure junts a cérvols, cérvoles i cervatells. Altres animals que s'observen són cabres i bòvids, així com altres figures masculines i femenines amb detalls realistes. Els habitants de la zona es referien a les figures d'animals com cavalls, d'allí el nom de l'abric.

Segons Obermaier, un dels primers investigadors de les pintures, eren moltes més les pintures que podien observar-se, però les continues agressions sofrides fan que hui en dia solament pugem contemplar a penes la meitat de les que hi hauria a principis del s. XX. La Guerra Civil i la posterior negligència dels visitants no van ajudar a la conservació de les pintures. Moltes van ser espoliades o destruïdes. La figura de Serafi Adell, nombrat guarda de la Valltorra, salvaria aquests conjunts. Hui en dia és imprescindible aconseguir entre tots la conservació i el respecte per un patrimoni inigualable al mon. En 1924 foren declarades Monument Històric-Artístic, i en 1998, Patrimoni Mundial.

Dades