Fragment d'una via medieval restaurada l’any 1992, l'origen de la qual es remunta al segle XIV. Formava part de la jueria o aljama de Sant Mateu.

Pareix tractar-se d'un fragment d'una estreta via de major longitud que arribava fins a l'assut de Sant Mateu, la part més antiga de la vila. Altres fragments del mateix carrer són els que hui es coneixen com a carrer Gallines i carrer Palpacuixes.

Es tracta de l'única mostra arquitectònica que ha arribat als nostres dies de la comunitat hebraica o aljama de Sant Mateu.

El carreró dels jueus separa el palau Borrull o l'Audiència del palau de la Cort Nova o Ajuntament. És freqüent que les cases senyorials valencianes d'època gòtica estiguen separades per carrerons.

És un exemple típic de l'organització urbana relacionada amb la presència d'aljames. Els jueus estaven obligats a viure en un barri determinat (al regne de València, les jueries, a Catalunya i Mallorca, els calls), generalment prop del nucli urbà i dels edificis públics i de govern més importants. De vegades, per motius de seguretat, el barri disposava de portes de tancament.

Les aljames jueves pertanyien al rei, eren de la seua propietat i li pagaven diversos impostos. Tenien òrgans d'autogovern propis: el consell, el tribunal rabínic, confraries piadoses, escoles, sinagoga, cementeri, carnisseria, funcionaris públics i oficials.

Pel que fa a les activitats dels jueus, hem d'evitar caure en els tòpics. Les activitats estaven relacionades amb el que actualment coneixem com a sector secundari i de servicis: l'artesanat i el comerç de productes agrícoles, ramaders i tèxtils, encara que tampoc faltaren metges, agents de compra i venta i prestadors.

El carreró dels jueus fou restaurat l’any 1992, i va passar d'estar tapiat, ple de runes i amb un aspecte penós a tindre la imatge actual. Les obres realitzades consistiren en el derrocament de construccions sobrants, la neteja, el repicat, el sanejat i rejuntament de murs i la pavimentació.

Dades