Interessant conjunt arquitectònic datat dels segles XVI al XVIII, compost per l'església, l'hostatgeria, el mirador, el pou i altres construccions annexes.

La devoció per la patrona de Sant Mateu, la Mare de Déu dels Àngels, comença l’any 1584, quan l'ermità Sebastià troba a la concavitat de l'altar de l'ermita de Sant Antoni (anterior a l'actual) una imatge de la Mare de Déu.

Hi ha moltes dates importants en la història del conjunt monumental: el 25 d'octubre de 1585 va tindre lloc la donació de l'ermita i mont als Jurats de Sant Mateu per Vicent Cerdà; l’any 1866 es va crear la Societat de l'Olivar i Redona de la Mare de Déu dels Àngels, que es comprà el 13 d'abril de 1866 per la part de la finca desamortitzada i subhastada l’any 1865; el 13 de desembre de 1918 un incendi va destruir l'interior de l'ermita; el 26 de juny de 1921 el papa Benet XV va beneir la nova imatge esculpida en marbre de Carraca; el 30 d'abril de 1924 va arribar la nova imatge a Sant Mateu; el 27 de setembre de 1925 és l'entronització i, per acabar, destaquem la celebració del quart centenari l'any 1984.

La festivitat de la Mare de Déu dels Àngels se celebra el segon dissabte després de Pasqua de Resurrecció.

En aquesta ubicació, des del segle XV, estava una ermita dedicada a sant Antoni Abat i a sant Pau Ermità. Fou absorbida per la nova església realitzada a partir de 1590 i finalitzada l’any 1622. L'hostatgeria, edifici en forma de ela unit a l'ermita, es va finalitzar l’any 1590.

Es tracta d'una església d'arquitectura renaixentista i decorat barroc del segle XVII. La nau central està coberta amb una volta. Té capelles laterals, creuer, cúpula, cor, sagristia i cambril, on es venera la imatge de la titular. La portada treballada de l'església consta d'un arc de mig punt i arquivoltes amb relleus que representen figures d'àngels. Dues pilastres decorades amb motius geomètrics flanquegen l'arc.

Les dates claus de la construcció de l'ermita són: la construcció de l'absis de 1590 a 1600; la construcció de la resta del conjunt de l'església de 1602 a 1622 per Làzaro de Reinaga i Bernardo Cumba; la reforma amb la construcció del creuer i el mur merletat l’any 1685; la decoració de l'interior de 1690 a 1693; i la construcció del campanar de 1725 a 1730.

Dades