L'ermita està situada als afores del poble, a uns quatre quilòmetres, al paratge anomenat "Ca Redo" i explica la llegenda que la construcció prové de l'obstinació d'un veí de Tírig per agrair el fet de resultar il·lés de l'accident que va patir quan va caure un raig sobre sa casa, que la va destruir per complet. Les obres van començar l'any 1603, el responsable de les quals va ser Joan Gogia, picapedrer fiancés que vivia a Sant Mateu (Castelló).​

Està ubicat sobre una plataforma sobre la roca del cim, que és el paviment interior de l'ermita. De planta rectangular de 17 per 5 metres i de nau única. És de construcció senzilla i austera. De fàbrica de maçoneria emblanquinada, amb coberta a dos aiguavessos (a l'exterior, mentre que la coberta interna és en forma de volta de canó, llevat al presbiteri, que presenta coberta en volta de creueria, amb l'emblema de la santa y una llegenda illegible, esculpides a la clau), i un mur lateral que protegeix dels forts vents. S'hi accedeix per una porta de fusta en arc de mig punt, emmarcada per dovelles irregulars. Sobre la porta hi ha un buit amb aspecte de tronera atrompetada, i el remat de la façana és en capcer, que serveix d'espadanya per a una única campana.

Dades