Església dedica a sant Joan Baptista i al Santuari de la Mare de Déu del Xiquet Perdut. És un bon exemple del barroc valencià. L'església és una nau àmplia en forma de creu amb capelles claustrals comunicades entre sí i cúpula de mitja taronja, tot característic d'un estil barroc refinat amb una decoració extraordinària d'orde compost. La capella de la Mare de Déu és una volta de canó amb un arc gran atrompetat i, al centre de la sala, la cúpula.

El retaule de l'altar té una decoració molt recarregada: catorze llenços completen la sala. El cambril de la Mare de Déu destaca per una decoració exquisida i sobrecarregada. El retaule, completament decorat en or, sobreïx de manera fastuosa. Així mateix, cal ressaltar el sòcol revestit amb rajola alcorina, més set llenços, obres del pintor manxec Gaspar de la Huerta. Aquest conjunt és, possiblement, el millor exponent del barroc valencià. Cal destacar-ne la imatge xicoteta de la Mare de Déu del Xiquet Perdut, coneguda popularment com la Mare de Déu de l’Ullal, anomenada així per estar llaurada en un ullal d'elefant. Pertany al segle XV, és de factura xicoteta (uns 27 centímetres) i té un valor incalculable.

La tradició diu que sant Vicent Ferrer va portar amb ell aquesta xicoteta imatge en les missions de apostolat i predicació. Va arribar a Caudiel a mans dels agustins recol·lectes l'any 1627.

Dades