L’origen de l’actual ciutat de Castelló de la Plana es troba en les proximitats de la Muntanya de la Magdalena. Conquistat el seu terme l’any 1233, durant el segle XIII el lloc va ser donat a membres de l’alta noblesa que no consolidarien el senyoriu. L’any 1239 se li va concedir la Carta Pobla i la població es va anar assentant en les terres més fèrtils de la plana, entorn de l’alqueria de Benirabe. L’any 1297 Jaume II va recuperar el lloc per a la Corona. A finals del segle XIV la població va ser refortificada i artillada.

 Va participar activament en la Guerra de les Germanies a favor dels sublevats, per la qual cosa després de la seua derrota a les mans del Duc de Sogorb, la ciutat va ser saquejada i els seus capitostos ajusticiats.

Durant la Guerra de Successió va mantindre la causa de l’arxiduc Carles. Fins eixa data, hi ha constància que Castelló estava murallada, però després de la derrota d’Almansa, el Duc de Berwick va exigir el derrocament de les fortificacions.

En el transcurs de la Guerra de la Independència, Castelló va ser escenari de nombroses accions d’armes. Presa pel mariscal Suchet, els francesos van romandre en ella fins a 1814, malgrat la fustigació del guerriller franciscà anomenat ‘El Frare’. Durant les Guerres Carlines es va mantindre fidel a Isabel II, per la qual cosa va ser assetjada moltes vegades per les tropes del general Cabrera.

Es tracta d’un excel•lent exemple de les diverses torres de defensa de la zona. Presenta una potent torrassa quadrada i emmerletada. A més d’esta, van existir altres torretes semblants, que han sigut derrocades en la major part dels casos per a realitzar noves construccions.

La Torre d’Alonso està catalogada com Bé d’Interés Cultural, i figura inscrita en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana. 

Dades

Més informació

Accés lliure.

Visitable sols l'exterior.