En el turó de la Magdalena es troba este castell, origen de la ciutat actual, i l’ermita de la Magdalena. Es tracta d’un lloc d’ocupació des del neolític. Les restes del castell són d’origen islàmic, datant els seus orígens en els segles X o XI. Va haver de ser tributari d’El Cid, passant en el segle XII als almoràvits, sent reconquistat en 1233. El trasllat de la població al pla va ser autoritzat pel rei Jaume I en 1251 al seu lloctinent Ximén Pérez d’Arenós, fundant-se la ciutat en 1252.

El castell es disposa de forma escalonada adaptant-se a la forma del turó. La fàbrica és de tàpia i maçoneria a la manera de les tècniques de construcció àrabs. Va tindre poques intervencions cristianes. Es compon de tres recintes. El superior és l’Alcassaba, on es conserven restes de muralles amb tres torres semicirculars i uns quants aljubs. L’Albacar, d’unes dimensions majors, és la zona intermèdia. Té altres tres torres, i en ell es troba l’ermita de la Magdalena.

L’ermita esta excavada en la roca. En el segle XV (1455) es va construir el pòrtic, en 1456 la capella, i a finals del mateix segle es va dur a terme l’estable. Ja en el segle XVII es van realitzar la cuina i l’aljub. En 1758 el mestre Vicente Pellicer li va donar la configuració actual d’ermita hostatgeria i torre adossada. Es tracta d’un edifici format per dos naus paral•leles dividides, per una arcada que baixa en la part central sobre dos columnes i en els extrems en dos pilastres. En un mur interior hi ha unes pintures murals, que alguns autors daten en el segle XIV. L’ermita esta coberta per una volta de mig canó.

A l’exterior presenta un pòrtic d’entrada amb un arc rebaixat, en el que es troba la portada d’accés; es tracta d’un arc de mig punt amb dovelles regulars. Des del pòrtic s’accedix a l’hostatgeria en què hi ha un pati a manera de vestíbul, pel que es passa a una sala que precedix a la cuina; per l’altre costat hi ha una sala que té tres balcons exteriors i un interior obert al temple.

El Castell Vell i Ermitori de la Magdalena estan catalogats com Bé d’Interés Cultural, i figuren inscrits en el patrimoni Nacional i en el patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

Dades