Va haver de ser una torre de defensa aïllada, la qual cosa és habitual en les terres altes del Maestrat.

La seva planta és quadrada, construïda en maçoneria i petits carreus en les seves cantonades. Té petites finestres a la part superior i la seva altura equival a planta baixa i dos pisos. Està coronada per una coberta inclinada i emmerletada parcialment. El seu estat és relativament bo i ha estat arrebossada en el seu terç inferior.
 
El seu nom es deu a la proximitat d'una font que es troba a uns dos-cents metres seguint el camí antic de València. També és coneguda com Torre dels Blanco per ser el sobrenom de la família dels seus últims propietaris. La torre va pertànyer també a la família Fuster; alguns dels seus membres rellevants van ser l'Arquebisbe de Sacer, Don Gaspar Fuster i Vidal; Don Manuel Fuster Membrado, escriptor i resident a València i cosí germà de l'Arquebisbe Don Gaspar; i Don Ramon de Pedro i Fuster, Cavaller Maestrante de València i de la Flor de Lis de França, que va ser un conegut escriptor i genealogista. 

Dades