Situada a 100 m de la cova Remígia i al mateix faralló, la temàtica predominant és la representació de la fauna, encara que també es veuen escenes de caça. Comencen a estudiar-se a partir dels anys 50, encara que ja es coneixien des de feia dècades. Protegits per un mur des de fa alguns anys, solament són accessibles per una visita guiada. Caceres de cabres o cabirols i, sobretot, les figures d'alguns bous de gran tamany que caracteritzen aquest abric. Alguns personatges curiosos es reparteixen per la superfície; un enfilador emplomat que ascendeix per una aresta; un grup realitzant un ritual amb un personatge amb banyes de bou, panxut i de cames primes juntament amb altre amb un cap de cervatell i cua grossa, o un personatge que carrega a un guerrer ferit. Hi ha també la presència d'un curiós genet.
El grup més interessant el conformen un grup d'arquers de trets ven definits que pareixen estar corrent per a enfrontar-se amb un altre grup d'arquers, liderat el primer grup per un personatge amb capell.

L'estudi de la cova permet concloure que la seua utilització s'allargà durant un període de temps molt llarg. Les tècniques utilitzades ens parlen d'una unitat estilística i conceptual amb la cova Remígia. Van des del simple siluetat al farciment parcial i a les tintes planes. Els colors, en la gamma del roig i el castany, amb tonalitats ataronjades i, en ocasions, negres.

El paisatge de tot el Maestrat i l'interior nord de la província de Castelló es caracteritza per la presència de construccions de pedra en sec. La utilització de la pedra al llarg dels segles ha permés una arquitectura senzilla però de gran utilitat que està perfectament integrada i adaptada a l'entorn. Una intervenció de l'home al paisatge sostenible i imponent. Bancals, aterrossaments, murs de separació, casetes de pastor, corrals, neveres, etc., són alguns dels molts exemples d'aquestes construccions que podem trobar, i la majoria encara estan en ús.

Dades