Els patricis nulences Pedro Juste i la seua muller Francisca Gozalvo van llegar en el testament tota la seua gran hisenda per a la fundació d’un convent de religioses carmelites descalces, filles de famílies de Nules que es dedicaren a l'atenció als pobres. El quantiós llegat econòmic fou suficient per edificar el convent i mantenir-lo.

La construcció va començar l’any 1718, un any després d’acabar les obres d'un altre convent de carmelites just a l'altre extrem de la ciutat. Segons els plànols, ambdós serien molt pareguts. La decoració interior també té paral·lelismes amb la de la Capella de la Soledat, fet que indicaria que els dos edificis van ser treballats pels mateixos mestres d'obra i artesans. Les obres van dur-se a terme lentament i, abans de l'arribada de les monges carmelitanes, l'edifici es va veure afectat per la desamortització. Una part de l'edifici passà a mans privades, una altra la va retenir la diòcesi i una altra va ser donada a la Congregació dels Ancians Desemparats de València. D'aquesta manera, l'edifici va tenir que destinar-se a usos profans, com ara hostals o cavallerisses, cosa que n’accentuà el deteriorament.

L’any 1954 es va decidir recuperar la memòria de l'antic convent i recobrar-ne les parts que eren propietat dels Desemparats de València i de la diòcesi. No va ocórrer el mateix amb la part privada, que es va destinar a blocs d’habitatges. Amb la contribució dels fidels es va aconseguir arreglar l'església, que va dedicar-se a la Immaculada Concepció.

Dades