Situat sobre el riu Millars, el deien així per diferenciar-lo del pont de Santa Quitèria, construït a finals del segle XIII. Per la rambla de la Vídua passava un pont que va caure. El 12 de setembre de 1776, l'Ajuntament va acordar reparar els ponts del terme. D'aquesta manera, l'any 1784 va col·locar-se la primera pedra del Pont Nou per millorar les infraestructures viàries. El pont és un gran viaducte, fet amb carreus. Presenta als ampits bancs per al descans. Té tretze llums en arc de mig punt; una motllura que recorre el pont separa el mur que formen els ampits dels arcs. Té quatre tallamars amb torres, i la resta són agallonades, tant a aigües amunt com a aigües avall. Als extrems hi ha làpides rectangulars de marbre, a les quals es fa referència a la construcció del pont. El mitjà de desguàs són gàrgoles. Va acabar-se el 28 d'agost de 1790. Construït en estil neoclassicista, un antecedent immediat seria el pont de Segovia de Madrid. L'autor va ser Bertomeu Ribelles, qui va tindre una relació estreta amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Cal destacar també que va ser el director de les obres de la carretera de Castelló a València.

Dades