#

Poblat iber-romà de Sant Josep


Declarat Bé d'Interès Cultural - La Vall d'Uixó

Conjunt arqueològic declarat Bé d'Interès Cultural per Orde Ministerial 07/04/81 (BOE 14/04/81). 

El poblat de Sant Josep està situat a la part més alta del turó del mateix nom. Va ser construït a l'edat de bronze, encara que va tindre l'època d'esplendor durant les etapes iberes i a finals de l'Imperi romà. L'assentament inclou un recinte emmurallat xicotet i protegit per torres de planta quadrangular, de dues de les quals encara poden veure's alguns vestigis.

Xicotet enclavament ibèric a la part alta d'un pujol privilegiat

El jaciment de Sant Josep, situat a l'oest de la població de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa), és un assentament amb recinte emmurallat (1.600 m2) l'evolució cronològica de la qual abasta un marc temporal a partir des del Ferro Antic (s. VII a.n.e.) fins als segles IV i la primera meitat del V d.n.e. Sant Josep està situat prop de l'ermita homònima, a la part alta d'un xicotet pujol, per sota del qual corre el riu Belcaire.
El poblat és conegut des del principi del segle XX per Juan Bautista Porcar, qui va descobrir restes prehistòriques en la cova i ibèrics prop de l'ermita de Sant Josep. Amb posterioritat, al 1974, van començar les recerques sota la direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Van ser nombrosos els estudis desenvolupats en les dècades següents entorn del jaciment amb el propòsit de realitzar la seua posada en valor, sempre baix el control de l'ajuntament, que des dels anys 80 és el propietari i, per tant, l'encarregat de gestionar les intervencions que en ell es desenrotllen.


Dades