El jaciment de Sant Josep, situat a l'oest de la població de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa), és un assentament amb recinte emmurallat (1.600 m²) l'evolució cronològica de la qual abasta un marc temporal a partir des del Ferro Antic (s. VII a.n.e.) fins als segles IV i la primera meitat del V d.n.e. Sant Josep està situat prop de l'ermita homònima, a la part alta d'un xicotet pujol, per sota del qual corre el riu Belcaire.
El poblat és conegut des del principi del segle XX per Juan Bautista Porcar, qui va descobrir restes prehistòriques en la cova i ibèrics prop de l'ermita de Sant Josep. Amb posterioritat, al 1974, van començar les recerques sota la direcció del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Van ser nombrosos els estudis desenvolupats en les dècades següents entorn del jaciment amb el propòsit de realitzar la seua posada en valor, sempre baix el control de l'ajuntament, que des dels anys 80 és el propietari i, per tant, l'encarregat de gestionar les intervencions que en ell es desenrotllen.