Benizahat Tower (La Vall d'Uixó), a must-see in Castellon.
#

Torre de Benizahat


Declarada Bé d'Interès Cultural - La Vall d'Uixó

Torre de Benizahat

Declarada Bé d'Interès Cultural.

Es tracta de l'única torre existent al nucli urbà. Construïda en l'època medieval, segurament islàmica.
La torre està dins de la població i és l'únic vestigi visible de l'antiga alqueria de Benizahat de la que es coneixen la necròpolis i l'aljub, situats ambdós a l'actual plaça de l'Assumpció. L'ocupació de la Vall d'Uixó es remunta a la prehistòria. S'hi conserva un jaciment arqueològic que dona evidencia de l'habitat a aquests llocs de grups humans caçadors i recol·lectors de finals del paleolític superior, aproximadament 16.000 anys a. de C. La vall va continuar habitada durant el neolític i l'edat del bronze, amb assentaments basats en poblats fortificats. L'època ibèrica va suposar una expansió considerable de la població. Així ho testifiquen les restes de la punta d'Orley i el poblat de Sant Josep. La invasió musulmana va suposar l'establiment de dotze alqueries al voltant del riu Belcaire, a la vall. En queden sis: Benigasló, Alcúdia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta; i estaven situades en el que coneixem com la ciutat actual. Cadascuna era independent i tenia un cementeri propi i una zona industrial i agrícola. La resta d'alqueries va desaparèixer o va donar origen a altres poblacions, com és el cas d'Alfondeguilla. L'organització política i jurídica de tot aquest conjunt de xicotetes poblacions protegides pel castell s'establia a través d'un Hins, on l'aljama o els representants de les alqueries garantien la seguretat de la vall, que depenia de l’imam de València, tal com està demostrat a la Carta Pobla de 1250. La incorporació de la Vall a la sobirania de Jaume I i la posterior constitució política del Regne de València no van suposar modificacions importants, ja que la comunitat musulmana de la Vall, com totes les valencianes, va mantenir, en essència, l'estructura del poblament i el règim jurídic que hi havia en el temps de les capitulacions de rendició de les aljames a aquest rei. La situació es va mantenir durant la baixa edat mitjana, mentre que la Vall formà part del domini reial, al que el rei Alfons el Magnànim va posar fi l'any 1436 quan donà al seu germà Enric diversos llocs i viles, entre les qual hi estava la Vall d'Uixó. A partir d'aquesta donació, esdevé en senyoriu fins a l'abolició d'aquestos en el segle XIX. En el Llibre del Repartiment apareix la primera i única referència escrita sobre Benizahat, quan l'1 d'octubre de 1248, deu anys després de la rendició d'Uixó a Jaume I, aquest la dona a Ramón Despedriz i a la seua esposa anglesa: “A Ramón Despedriz i la vostra esposa Anglesa, la torre o alqueria anomenada Binazeit, al terme d’Uixó i sis jovades en el millor lloc de la mateixa alqueria, 1 de octubre any del Senyor 1248”. Després de l'expulsió morisca l'any 1609, la Vall va quedar pràcticament despoblada, raó per la qual els ducs van establir-hi contractes de repoblació amb gent procedent del Maestrat de Montesa, segons una escriptura datada l'any 1612. Es tracta d'una torre de planta en forma de L, composta per una planta baixa i dues plantes superiors, i coberta inclinada amb rajola àrab. L'interior està condicionat per a l'ús com a habitatge particular i no s'aprecien elements originals, excepte l'escala de caragol. Les fàbriques són de maçoneria i de rajola. En gran part, la torre està enfoscada de morter de cement i modificada per l'obertura de balcons a la primera planta. En un dels paràmetres situats a l'última planta hi ha un gran forat obert i rematat per un arc.
 

 


Dades