Històricament va ser part de la Comanda de Les Coves de Vinromà i amb ella va ser cabdalat de Blasc d'Alagó entre els anys 1235 i 1242. Posteriorment van ser els templaris els que es van ocupar de governar la vila. Als arxius i anotacions de la carta de poblament d'Albocàsser consta que, primerament, la vila s'anomenava Serra de Biarach. Durant la primera meitat del segle XVI, va agafar el nom de Sarratella de Biarach i el topònim oficial de Sarratella no va aparéixer fins l'últim terç del mateix segle. Els indicadors demogràfics de la vila han crescut paulatinament durant la història fins arribar a superar els 700 habitants els primers anys del segle XX. Des del 1900, la població ha anat minvant, i actualment hi ha 93 persones empadronades a la localitat. La seua situació geogràfica i orografia va seduir els col·lectius prehistòrics. Molt prop de la mola on s'ubica l'ermita va existir un jaciment del epipaleolític. A més, a diverses partides del terme s'han descobert pintures rupestres que formen part de l'art rupestre llevantí, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Medi Social

Les activitats econòmiques estan dedicades a l'agricultura i la ramaderia. L'agricultura està basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini del conreu de l'oliva i l'ametlla. La ramaderia es basa en la pastura i en granges porcines i avícoles principalment. L'escassa indústria està relacionada amb l'agricultura i l'oli.

Recorregut urbà

Sarratella és una població menuda, que es pot recórrer amb molta facilitat. Durant el recorregut es pot observar l'harmonia que guarden entre si les cases, la tranquil·litat de les gents i la verdor fosca del paisatge de muntanya que es pot contemplar ben bé des de qualsevol zona del poble. Tot i que és una població de tamany reduït, els llocs d'interés que hi podem trobar són nombrosos i prou variats: l'edifici de l'antic forn, amb eviedents característiques medievals; el Torrent, que està situat a la part baixa de la localitat i té una font, un abeurador i un safareig; l'Ajuntament, inaugurat el 1958, amb uns porxes que delimitaven la part pública i la part comuna dels ajuntaments de l'època medieval; l'ermita de Sant Joan; i l'eglésia de Sant Miquel, on trobem un frontal d'altar de vellut verd on es pot apreciar la figura brodada de Sant Miquel lluitant contra el dimoni.

Paisatge

El paisatge és molt muntanyòs, amb grans desnivells que afavoreixen unes impressionants vistes fins la mar. Predominen les alzines i matolls perfumats com romer, farigola, espígol i altres plantes aromàtiques.

El clima és fresc i agradable a l'estiu, de manera que contrasta amb el fred hivern.

El poble se situa a uns 800 metres d'altitud, encara que el punt més alt del terme és a 937 metres, on trobem l'ermita de Sant Joan Nepomucè, amb una vista panoràmica immillorable.