L'origen de Sant Mateu és anterior a la seua conquesta per En Jaume I. Es va entregar l'ay 1237 a l'Ordre dels Hospitalaris, els quals van atorgar Carta Pobla. En 1319, va passar a pertànyer a l'Odre de Montesa, convertint-se en residència dels Maestrats i en cap i capital del Maestrat. Es va iniciar llavors una època esplendorosa, en la que Sant Mateu esdevé un important centre exportador de llana als telers de Florència i la seua regió. La seua importància política s'evidencia en la celebració de Corts Generals del regne en 1369-1370, 1421, 1429 i 1495. Van visitar la població personatges com ara Sant Vicent Ferrer, Climent VIII, Felip II i Benet XIII, el Papa Lluna, qui l'any 1410 i durant uns mesos va ser senyor temporal de la població. L'esdeveniment històric més important esdevingut a Sant Mateu va ser la fi del Cisma d'Occident, el 15 d'agost de 1429.
Medi Social
La indústria del moble i els seus derivats és el principal sector econòmic de la població. Al sector industrial també destaquen l'agroalimentari i el tèxtil. No podem oblidar el sector agropecuari amb l'oli d'oliva i les explotacions avícoles i de porcí.
Recorregut urbà
Una passejada per Sant Mateu ens descobrirà la importància històrica d'esta acollidora població i amb ella podrem reviure la història de l'Ordre de Montesa, del Papa Lluna, del càtar Belibaste, les visites de Sant Vicent Ferrer, ler Germanors i moltíssims fets històrics més. El centre de la població és l'acollidora Plaça Major porticada (s. XIV) on es troba la Font de l'Àngel. El nostre recorregut comença per un bell exemple d'arquitectura gòtica del Maestrat, com és l'edifici de l'ajuntament o Cort Nova (s. XV). Junt a l'ajuntament trobarem el Carreró dels Jueus i el Palau Borrull o L’Audiència, palau gòtic del segle XV, edifici en el que es troben l'Oficina de Turisme i el Museu Històric Municipal. Al mateix carrer trobarem un antic forn gòtic (s. XIV). En una altra zona es troba la plaça on observem la font monumental de la Marededéu de la Font (s. XV). Esta emblemàtica font es troba envoltada de sis columnes toscanes coronades per la imatge de la Verge amb Nen del s. XV. Dels edificis religiosos destaca l'Església Arxiprestal (segles XIII-XVIII), majestuós exemple d'arquitectura gòtica valenciana. Conserva una portada romànica (segle XIII), la portada lateral gòtica o Porta Falsa (segle XV) i la seua important torre-campanar octogonal (segle XV). Al seu interior podem observar la seua magnífica nau, la volta de creueria, les relíquies de Sant Climent Màrtir i el Museu Arxiprestal on destaquen el Lignum Crucis (segle XV), el relicari de la Madonna Galina (segle XV), el calze del Papa Lluna (segle XV) i la Creu Grossa (1397), creu processional major gòtica realitzada per orfebres de la vila i obra mestra de l'orfebreria gòtica valenciana. Als carrers de la part alta de la població, junt a interessants mostres de l'arquitectura senyorívola, podem observar l'exterior de l'església de Sant Pere (segles XIII - XVIII). També podem visitar el Museu de les Presons amb les seues lúgubres masmorres. Prop d'aquí trobarem el Convent de les Agustines (segles XVI - XVIII) amb una església d'estil barroc i el Palau del Marqués de Villores (s. XVI), un bell exemple d'arquitectura renaixentista. Prop de la Plaça Major podem passejar baix les muralles del segle XIV i des d'aquí, apropar-nos al Museu Paleontològic Juan Cano Forner, impressionant col·lecció privada de paleontologia qualificada pels experts com la millor de la Comunitat Valenciana. A 2,5 km. de Sant Mateu, al cim d'una muntanya es troba el Santura de la Marededéu dels Àngels (s. XVI), on podrem gaudir de la bellesa de l'església, de l'hospederia annexa i de la vista panoràmica sobre Sant Mateu i la comarca del Maestrat.
Paisatge
Sant Mateu (325 m.), capital històrica del Maestrat, es troba situat en una planície al centre de la comarca. El relleu del seu terme municipal és suau en la seua zona central i més muntanyós en les parts laterals, amb muntanyes que en alguns casos superen els 800 metres d'altura. Un passadís central travessa el terme municipal de nord a sud drenant les aigües dels barrancs i torrents de Benifarquell, Palacio, Coma i Piques cap a la Rambla Cervera. El clima, típicament mediterrani, amb estius calorosos i hiverns suaus, afavoreix una vegetació característica de bosc mediterrani com el pi, l'argelaga i el romer. L'agricultura està representada pels conreus d'oliveres, ametllers i cereals. En les zones de regadiu, sotmeses a irrigació per nòries de tradicció romana i àrab, es conreen creïlles, hortalisses i llegums.
