El "Castelló" àrab del Fadrell, als encontorns de la Serra del Desert, juntament amb Les Alqueries de La Plana van ser els primers recers dels fundadors de la ciutat, la qual fou conquerida per En Jaume I en 1233.

La partida de naixement de Castelló té data del 8 de setembre de 1251 a Lleida, on En Jaume I va concedir  el seu reial permís per traslladar la ciutat des de la muntanya a la plana, fet que la tradició situa el tercer diumenge de quaresma de 1252. En l'edat mitjana la ciutat estava protegida amb fossats, muralles i torres. Les muralles van ser enderrocades durant el s. XIX. En 1833, una vegada establerts els límits provincials definitius, Castelló de la Plana es va convertir en la capital de la seua actual demarcació.

Hui en dia és una ciutat en alça amb una indústria i artesania d'alta qualitat i un modern campus universitari.

Medi Social

Ciutat d'economia molt diversificada però també d'atractiva varietat geogràfica, ja que espremeix orgullosament la seua condició de poble mediterrani que mira cap a la mar. Té una fèrtil horta poblada de tarongers.

Recorregut urbà

El nucli principal es situa a la Plaça Major i els seus encontorns, on trobem la Cocatedral de Santa Maria,  la torre campanar del Fadrí, la Casa Consistorial i el Mercat Central.
També són d'interés l'Església de Sant Agustí (segles XVII i XVIII), algunes casones (Casa dels Orfens, Casa dels Miquels, Casa del Baró de la Pobla), els edificio del Casino Antic, Correus, l'Institut Francesc Ribalta o la Diputació Provincial.  Cal no oblidar-se de visitar el Parc Ribalta, la Basílica de la Mare de Déu del Lledó i el Convent de les Monges Caputxines.

Paisatge

Es combinen dos tipus de paisatges. D'una banda, castelló de la Plana disposa de 14 km de litoral dotat amb fines i càlides platges amb  una important oferta hotelera, de les quals destaca la platja del Pinar al nord i, molt pròxima a esta, el Paratge Natural del Parc del Pinar i les platges del Gurugú i el Serradal. A 30 milles del Grau es distingeixen les Illes Columbretes, 14 illots d'origen volcànic, declarades Parc Natural Protegit.

El sector nord del terme conforma els  seu altre paisatge, invadit pels encontorns del nucli muntanyòs de la Serralada de les Palmes, amb elevacions com la de la Roca Blanca, Magdalena, Jonquera, de les quals destaca el Pic de Penyagolosa amb 1.813 metres.