Paratge Natural Municipal Ermitori de la Magdalena
# # # #

Paratge Natural Municipal Ermitori de la Magdalena


Castelló de la Plana

L'àmbit territorial del Paratge Natural Municipal Ermitori de la Magdalena comprén terrenys que pertanyen al municipi de Castelló de la Plana. La zona proposada, de 14,05 ha. d'extensió, es considera que reuneix valors paisatgístics, recreatius i culturals que justifiquen la seua declaració com a tal.

L'àmbit del paratge es correspon amb el turó al cim del qual situa l'ermita de la Magdalena, a 111,3 m. sobre el nivell del mar. El turó aflora sobre la plana litoral de la Plana de Castelló i cal enquadrar-lo en l'àmbit dels relleus de la Serralada del Desert de les Palmes, del qual formaria els primers contraforts. L'estudi estratigràfic revela que està format per calcàries del Cretaci inferior (Cretaci Inferior Aptià gargasià), que emergeixen entre els sediments del Quaternari que formen la Plana de Castelló.

Pel que fa a la vegetació cal indicar que bona part del turó disposa d'una coberta arbòria formada per pineda, sota el qual apareix un sotabosc format per matoll mediterrani termòfil. Es tracta d'antics bancals de cultiu disposats concèntricament al voltant de l'ermita i el castell, que han estat recolonitzats per la vegetació silvestre, del que dóna testimoni el fet que encara romanen alguns exemplars d'oliveres i garrofers. Al nord del turó hi ha una vessant amb orientació de solana desproveïda d'arbrat i amb escassa coberta vegetal a causa de l'abundància d'afloraments rocosos pi blanc (Pinus halepensis) és l'espècie dominant a la zona arbrada. A la resta abunden espècies termòfiles pròpies del matoll escleròfil sobre substrat calcari: coscoll (Quercus coccifera), margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacea lentiscus), romaní (Rosmarinus officinalis), etc. La influència antròpica a la zona és molt marcada i es tradueix en la presència, com ja s'ha esmentat, d'espècies derivades de l'agricultura tradicional i d'espècies introduïdes pel seu caràcter ornamental o per haver tingut algun possible aprofitament, com la pitera (Agave americana) o la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), ambdues d'origen exòtic.

Respecte a la fauna, d'entre les espècies que és possible trobar en el paratge, cal destacar les següents: entre l'herpetofauna destaca la presència de quatre espècies protegides: el gripau i la granota comuns, el fardatxo i la serp verda. A més, trobem la tortuga d'estany, catalogada com a espècie vulnerable; entre les espècies d'aus es destacaria la presència de l'alosa comuna, el gaig i el cruixidell, totes elles catalogades com a protegides. Altres tres espècies d'aus presents a la zona es classifiquen com tutelades: el teuladí, la cotorra de Kramer i l'estornell negre. Quant als mamífers es troben les següents espècies protegides: musaranya grisa, rata cellarda, l'eriçó europeu, la fagina, el teixó, la mostela i l'esquirol vermella.

El turó on se situa l'ermita de la Magdalena i el Castell constitueix un important referent paisatgístic en l'entorn del municipi, al costat dels ja més imponents relleus del Desert de les Palmes seu cim es disposa d'una àmplia panoràmica de la plana costanera i del litoral de Castelló, oferint en dies clars magnífiques vistes.

Pel que fa al patrimoni arqueològic cal citar l'existència en l'àmbit del paratge del jaciment de la Magdalena. En les proximitats del paratge, en un radi inferior a 1 km., Es localitzen cinc jaciments. El jaciment de la Magdalena se situa al cim del monticle. Es tracta d'un perímetre emmurallat que corona el cim i entre el qual s'intercalen algunes torres de planta circular. A l'interior d'aquest perímetre afloren restes intermitents d'alineacions, la major part d'elles d'estructura quadrangular. S'adscriu al període del Bronze.

No obstant això, les fites patrimonials més destacables existents al paratge i que, al seu torn, constitueixen els seus inequívocs elements d'identitat són el castell, origen de la ciutat actual, i l'ermita de la Magdalena. Es tracta d'un lloc en el qual es constata l'ocupació humana des del neolític. Les restes del castell són d'origen islàmic, datant els seus orígens en els segles X o XI. Va haver de ser tributari del Cid, passant al segle XII als Almoràvits, sent reconquistat en 1233. El trasllat de la població al pla va ser autoritzat pel Rei Jaume I en 1251 al seu lloctinent Ximén Pérez d'Arenós, fundant-se la ciutat en 1252. El castell es disposa de forma escalonada adaptant-se a la forma del turó. La fàbrica és de tàpia i maçoneria a la manera de les tècniques de construcció àrabs. L'Ermita de la Magdalena està excavada a la roca. Al segle XV (1455) es va construir el pòrtic, el 1456 la capella, i a la fi del mateix segle es va dur a terme l'estable. En 1758 el mestre Vicente Pellicer li va donar la configuració actual d'ermita hostatgeria i torre adossada. En un dels seus murs interiors trobem pintures murals, que alguns autors daten en el segle XIV. L'entorn del Castell Vell i l'Ermitori de la Magdalena té una importància molt gran per als castellonencs com a espai d'ús públic amb múltiples funcions: lloc de culte, d'esplai, de gaudi paisatgístic i de coneixement del patrimoni cultural. En aquest sentit, cal destacar sobretot el dia de la romeria de les canyes, en el qual una gran multitud es congrega en el lloc i els seus voltants.

Més informació en:

http://www.agroambient.gva.es/