Inici del s.XX.- La Vila de l´Alcora, eminentment agrícola, havia acabat de realitzar la sega i el complementari batre, posant punt final a l'anual cicle de l'agre. Eren vespres de la festivitat de Sant Cristòfol, el seu patró per excel·lència. Algunes de les seues principals vies públiques van ser guarnides. Els veïns molt afanyats, estaven penjant els seus respectius "Ninots" en un entorn cordial i fester. Una celebració nascuda en un món rural, poc costosa, però molt participativa i popular. Berenars en improvisades terrasses en el carrer, balls típics, i les interessants partides de naips, completaven aquell programa d'actes. Dies previs els xiquets de la vila alcorina ja marcaven la pròxima algaravia.

Durant l'acabat de concloure juny, que va tindre només mitja jornada lectiva, a les vesprades corrien com a bojos cap a les eres del batre on els esperava el "trill". Allí en aquelles arenes de treball agrícola, on les faixes de blat (garbells) , per mitjà d'un rude sistema, eren tractades per a separar el gra, de la palla o pelussa. Un focus de xicotius es muntaven sobre la taula (trill), que no parava de donar voltes a manera de tio viu. Els xiquets, amb el seu pes, ajudaven a fer que les pedres de sílex incrustades en la part inferior de la taula anessen més efectives en la costosa selecció. Robes velles, la descrita palla, un poc de serradura i llarga soga, eren útils suficients per a la popular manufactura del ninot.

Un dia complet de Sant Cristòfol es componia de: pas del riu entorn al migdia, processó per la vesprada i un emotiu final amb la crema dels Ninots sota una il·luminada nit.