L'ermita del Calvari de Vilanova data del 1809, té 14 capelles al voltant i disposa de pintures d'Oliet a l'interior. El Calvari va ser construït entre els segles XVII i XVIII per iniciativa dels franciscans, els quals indicaren el lloc més adequat per a la construcció i la ubicació de les estacions.

El Calvari representa la reproducció de l'itinerari del viacrucis de Jerusalem. Així, als peus de la pendent, comença la primera estació amb una capella de pedra tallada, i dins de la qual hi ha una pintura confeccionada amb ceràmica on està representada la condemna de la mort de Jesús. Progressivament, mentre ascendim per les parcel·les escalonades, recorrem onze capelles. En arribar a la part més elevada, hi ha una explanada on està la capella del Calvari amb el sant Crist crucificat presidint l'altar major. Aquesta és la dotzena capella. Fora, a la dreta, hi ha dues capelles més que completen el viacrucis.
A l'interior, sobre quatre arcades, descansen els murs que serveixen de suport de la cúpula esvelta de rajoles blaves que la corona.

La capella central del Calvari és majestuosa, amb una façana de pilastres toscanes, rematades amb una cornisa de forma triangular. Els murs de l'interior estan decorats amb pintures de Joaquim Oliet Cruella (pintor morellà, 1775-1849). A les petxines del costat de la volta hi ha els quatre evangelistes; als murs laterals estan diversos patriarques, profetes, Adam i Eva; sant Josep i una Trinitat amb la Glòria de Crist i el Triomf de la Creu a la volta del presbiteri. El Calvari és molt freqüentat pels vilanovins que hi acudeixen a clamar-se de les penes o a donar les gràcies per les alegries.

Dades