És de tres naus, amb creuer i cúpula, d'austeritat clàssica sòbria i ornamentació escassa. La cúpula va esfondrar-se l'any 1880, i va ser reedificada l'any 1884. El cambril de la Mare de Déu de Gràcia, situat després de l'altar, al creuer, és de dimensions reduïdes. Està limitat a una estructura de quatre pilastres amb la teoria d'arcs com a base d'una cúpula sense llanternes.

Entre les obres d'art del temple cal destacar les pintures de les voltes, del sogorbí Vicente Esquerre, de mitjan del segle XIX. També hi destaca el retaule major procedent de la Cartoixa de Valldecrist, incomplet i sense escultures i quadres originaris, llevat d'alguns relleus, obra de Juan Orliens, i elaborat l'any 1633.

Hi ha també talles i quadres: la imatge de la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la població, talla policromada del segle XV, una talla de sant Antoni de Papua (segona meitat del segle XVIII), una taula amb Immaculada joanesca, corresponent de finals del segle XVI i, sobretot, el retaule mutilat i incomplet de sant Miquel, la Mare de Déu i sants, de mitjan del segle XV, l'autor desconegut dels quals ha sigut denominat fins ara el “mestre d'Altura”.

Dades