L'ocupació de la Vall d'Uixó es remunta a la prehistòria.arqueològic que dona evidencia de l'habitat en aquests llocs de grups humans caçadors i recol·lectors de finals del paleolític superior, aproximadament 16.000 anys a. de C. La torre està dins de la població i és l'únic vestigi visible de l'antiga alqueria de Benizahat de la que es coneixen la necròpolis i l'aljub, situats ambdós a l'actual plaça de l'Assumpció. L'ocupació de la Vall d'Uixó es remunta a la prehistòria. S'hi conserva un jaciment arqueològic que dona evidencia de l'habitat en aquests llocs de grups humans caçadors i recol·lectors de finals del paleolític superior, aproximadament 16.000 anys a. de C. La vall va continuar habitada durant el neolític i l'edat del bronze, assentats en poblats fortificats. L'època ibèrica va suposar una expansió considerable de la població. Així ho testifiquen les restes de la punta d'Orley i el Poblat de Sant Josep. La invasió musulmana va suposar l'establiment de  dotze alqueries al voltant del riu Belcaire, a la vall. En queden sis: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat y Zeneta; i estaven situades en el que coneixem com la ciutat actual. Cadascuna era independent i tenia el seu propi cementeri i la seua zona industrial i agrícola. La resta d'alqueries va desaparèixer o va donar origen a altres poblacions, com és el cas d'Alfondeguilla. L'organització política i jurídica de tot aquest conjunt de xicotetes poblacions protegides pel castell s'establia a través d'un Hins, on l'aljama o els representants de les alqueries garantien la seguretat de la vall, que depenia de l’imam de València, tal com està demostrat a la Carta Pobla de 1250. La incorporació de la Vall a la sobirania de Jaume I i la posterior constitució política del Regne de València no van suposar modificacions importants, ja que la comunitat musulmana de la Vall, com totes les valencianes, va mantenir, en essència, l'estructura del poblament i el règim jurídic que hi havia en el temps de les capitulacions de rendició de les aljames a aquest rei. La situació es va mantenir durant la baixa edat mitjana, mentre que la Vall formà part del domini reial, al que el rei Alfons el Magnànim va posar fi l'any 1436 quan donà al seu germà Enric diversos llocs i viles entre les qual hi estava la Vall d'Uixó. A partir d'aquesta donació, esdevé en senyoriu fins a l'abolició d'aquestos en el segle XIX.  

La torre va ser construïda en el segle XII i estava en mig d'una de les alqueries xicotetes citades anteriorment, probablement Benadalmech o Haraturle. La torre està situada a pocs metros del camí del castell. Fou construïda per servir de vigia en el camí mencionat i per servir com a refugi a la població de l'alqueria a la que donava protecció. La torre és de planta quadrangular i està construïda amb murs de maçoneria. De la mateixa encara subsisteix en peu una de les paredes. Encara que no s'han realitzat excavacions arqueològiques, al voltant es van recuperar nombroses restes ceràmiques medievals islàmics que permeten datar-la al voltant de segle XII. Als voltants s'hi troben les restes de l'alqueria.

Dades