D'època romana, reconstruït pels moros i, posteriorment, pels cristians.

Es considera que els orígens del castell són romans, el qual forma part de la xarxa defensiva de Sogorb. Durant el període de dominació musulmana seria novament reconstruït sobre les restes anteriors, moment del qual l'edifici rebria el nom de "castell nou" o "Castellnou", que després hi aportaria la toponímia actual. A mitjan any 1233 va ser conquerit per les tropes de Jaume I i, posteriorment, va ser cedit al noble Berenguer d'Entença, qui en seria el propietari fins a finals del segle XIII. L'aspecte diferenciat, en comparació d'altres de la regió, prové de les edificacions i les reestructuracions importants que va patir a mitjan segle XV, quan va pertànyer a Beatriu de Borja, les quals van atorgar-hi una bella empremta renaixentista per les voltes i els arcs apuntats, així com per les defenses elaborades del recinte exterior.

Presenta un portal central disposat en forma recolzada amb una torre avançada a l'esquerra. Manca de portal d'arcuació, però conserva, al capdamunt, part d'un curiós matacà en pedra carreu. En destaquen les sales d'arcs i les voltes nervades que denoten el segell inconfusible dels Borja de Roma. Consta d'un pati més o menys quadrat i de quatre sales al voltant.

Està construït en maçoneria i carreuada i s'hi conserven els murs a un nivell alt, però hi manquen la totalitat de les voltes i els carreus de portes i finestres. S'hi distingeixen trams de muralles, encara que molts se'n confonen entre el caseriu existent. Un dels trams conserva les merlets.

Dades