Havent estat conquerida la vila de Borriana als musulmans, el monarca (Jaume I), cofundador de l’Orde de la Mercé, cedeix als mercedaris diverses propietats rústiques i urbanes al seu terme. Acceptat l’oferiment, en 1594, l’Ajuntament de la vila cedeix a l’Orde de la Mercé l’ermita de Sant Mateu i posteriorment es comença la construcció d’un convent adossat a l’ermita. Este va ser destinat pels seus superiors a “casa de recol·lecció per als frares que volien viure amb més estretor”, possiblement a causa de la pobresa de les seues instal·lacions. Entre els mercedaris que van habitar este convent hi ha el beat Ripollés, que va morir entre els seus murs a l’edat de 27 anys.
En 1738 s’acorda la demolició de l’antiga ermita de Sant Mateu, per a construir al seu lloc un temple més ampli, d’estil neoclàssic i de planta rectangular conformada per tres naus i un creuer.
En 1812 els mercedaris són desallotjats per les tropes invasores franceses, de manera que el convent passa a ser quarter de les tropes del mariscal Suchet, que converteixen el temple en quadra de cavalls. En ser desallotjats els francesos, hi retornen els frares, però, amb el Decret de desamortització de 1836, els mercedaris abandonen definitivament Borriana. Així doncs, el convent passa a mans de l’Ajuntament amb la condició que siga utilitzat amb fins públics, amb la qual cosa s’ha fet servir per a escoles públiques, casa de mestres, Ajuntament, magatzem municipal, biblioteca pública o presó.
Successives reformes l’han afectat, entre les quals destaca la de 1991, que converteix el claustre en el Centre Cultural La Mercé i ofereix nova seu al “Museu Arqueològic Municipal“. 

Dades