En 1233, el rei Jaume I encarregà a l’Orde de Sant Joan de l’Hospital la construcció d’un gran temple commemoratiu de la primera gran victòria en la conquesta del Regne de València.
De planta romànica, l’església del Salvador va començar a construir-se davall les ordres arquitectòniques de l’estil gòtic primitiu, al qual es van anar alternant alguns elements romànics. L’absis data del segle XIII i consta de set costats amb capelles absidals radials sense girola. L’església es va complementar amb modificacions per tal de reconvertir-la en una església fortalesa, amb el projecte de construcció de dues torres bessones, de les quals finalment només se’n va construir una, que flanqueja l’absis comunicat per un pas de ronda a través del qual era possible accedir a la part alta de la muralla. És també en esta església on es va associar, per primera vegada, l’arquitectura gòtica valenciana.
L’edifici està construït per una única planta de saló, coberta amb voltes de creueria nervada i elements de rajola. A més, compta amb una cripta sota l’absis, on eren soterrats, per desig exprés, els rectors que havien estat dirigint l’església.
En el segon terç del segle XIV, es va alçar la torre campanar i posteriorment, durant el segle XVIII, a la nau gòtica es va adossar la capella de la Comunió. Es tracta d’una construcció de planta de creu grega i estil neoclàssic, coronada per una cúpula i decorada interiorment amb quatre frescos de Vergara, els quals representen una al·legoria de l’Església mostrant la salvació al món: la deisi, les bodes místiques de Crist i la fe.
L’església en els seus inicis va ser dedicada per Jaume I a santa Maria, però a mitjan segle XIV es va dedicar al Salvador. En 1969, el conjunt va ser declarat monument històric artístic nacional i actualment té el títol de basílica menor. 

Dades