D'estil corinti, va ser construïda sobre una mesquita àrab. La construcció de l'església començà en el segle XVII (al voltant de 1608), quan el bisbe de Tortosa determinà que tots els béns de les mesquites havien d'aplicar-se a la construcció de nous temples per al culte dels cristians recentment convertits. La construcció és d'estil barroc. La decoració i l’ornamentació són d'estil rococó, desenvolupat a mitjan el segle XVIII. Al llarg del segle XVII, es va haver de construir un modest temple que seria modificat en la segona meitat del segle XVIII per Jacinto Agustí. L'església és de planta basilical de tres naus amb capelles entre contraforts. La nau central és de volta de canó amb finestres i claraboies laterals. De les naus laterals cal destacar la presència de les cúpules cegues, les quals hi tanquen l'espai entre els contraforts i els arcs formers. La situació de la capella de la comunió i la sagristia als costats del presbiteri és la típica de l'època. 

En l'ornamentació destaquen, amb caràcter propi, les rocalles exuberants i delicades que descansen damunt dels arcs formers, als dos costats de la nau central. També hi destaquen les que emmarquen les finestres de la coberta. A més, podem trobar rosetons a la part interna de la "volta" i dels arcs que la sostenen i també en els vèrtex de les claraboies. La decoració dels capitells composts, els quals rematen les pilastres de la nau central, segueix el mateix criteri. Un altre detall ornamental és "l'esgrafiat", el qual consisteix en elements geomètrics damunt de les pilastres i en la part interior dels arcs que condueixen a les naus laterals.

També cal remarcar les arestes de les claraboies i les "voltes d'aresta", un recurs típic de mitjan el segle XVIII. La capella actual de la comunió és de construcció més tardana, en la qual destaca la cúpula el·líptica de l'any 1710. La resta de la decoració és d'estil barroc.

Dades