Lloc d'especial rellevància per als veïns i de visita obligada.
Al segle XIV era dedicada a Santa Bàrbara, Sant Agustí i a la Verge de l'Esperança.
El 1946 es va incorporar al Monestir dels Jerònims de Nuesta Senyora de l'Esperança. Posteriorment, ja en el segle XIX es va declarar la desamortització i ruïna del Monestir, reconstruint-la ermita l'any 1858 tot i que no seria la darrera restauració ja que en 1906, Don Lamberto Perpinyà, canonge de Segorbe ho va fer a les seues espenses.