El jaciment de Ribesalbes està situat en la conca miocènica de Ribesalbes-l'Alcora, enclavada en la serralada Ibèrica (est d'Espanya) i assentada sobre uns sediments mesozoics. Diversos autors han dividit aquest jaciment en cinc unitats principals, una d'aquestes divisions està formada per una successió de més de 100 metres de gruix de dolomies fètides i laminades, intercalades per alguns nivells margosos i d'arenisques fosques.

En aquests nivells dolomítics es troben les restes fòssils de plantes, artròpodes, mol·luscos i vertebrats, corresponent als dipòsits de sediments més profunds del llac. S'ha datat en el Miocé inferior i és, fins hui, l'únic jaciment de la Comunitat Valenciana que correspon a les rars jaciments de tipus Konservat-Lagertätte, que es caracteritzen pels tipus de fòssils que contenen i per la seua excepcional conservació. Aquest tipus de jaciments són molt escassos, fins i tot a nivell mundial, i en els últims anys es duen a terme una gran varietat d'estudis al voltant.

A partir del 1990, Peñalver Mollá (expert paleontòleg) comença a dur a terme una sèrie d'estudis exhaustius sobre la paleontologia del jaciment de Ribesalbes, en els quals dona a conéixer tres noves espècies d'insectes: Pronothochrysa vivesi, Oligaesaha saurai i Sympecma Ribesalbesensis.

Dades