L'origen de la devoció i el culte apareix a partir de 1384, vinculats a la troballa de la imatge de la Mare de Déu pels pastors Anastasi i Jaume Sorli. Aquest fet va conduir a la construcció d'una xicoteta ermita que va quedar inclosa als baixos de l'hostatgeria actual, al costat de la font.

El camí d'accés al santuari estava flanquejat per set creus del terme, que representaven els set dolors de la Mare de Déu; actualment només s'hi conserva el més pròxim al santuari.

L'autor en va ser Bautista Vázquez l'any 1598. El conjunt d'edificacions que s'hi conserva pertany bàsicament al segle XVI. Està format per l'església (segles XV-XVIII), la Casa dels Capellans (segle XVI), l'Hostatgeria (segle XVI), el Palau Ducs de Sogorb (segle XVI), i la creu de terme, anomenada Prigó Cobert (segle XVI). La primera església, amb data del 1439, tenia una planta pròxima a l'actual d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. L'església va ser remodelada en el segle XVIII. Es tracta d'una església d'una única nau amb quatre trams i creuer, separats per arcs de mig punt recolzats sobre pilastres. La coberta interior té una volta de canó amb llunetes a la nau i una volta de canó als braços del creuer, mentre que al centre hi ha una cúpula sobre petxines.

Darrere de la capella major hi ha el cambril de la Mare de Déu, que té també accés des de la sagristia; aquesta zona del presbiteri té una cúpula pròpia, separada de la nau per una reixa del segle XVIII. Un pòrtic precedeix l'accés dels peus, elaborat amb carreus de 1588, segons consta a l'escut que hi ha sobre l'arc central. Té tres arcs de mig punt, dels quals, el central és de més grandària. Tot aquest espai està cobert amb una volta de creueria.

A la part superior està aterrossat, de manera que pot veure's a la part posterior la xemeneia de l'hostatgeria i l'espadanya de l'antic temple gòtic. Al remat està situat l'escut de Carles V. Es tracta d'un edicle (reliquiari) flanquejat per columnes i amb un frontó triangular a la part superior. La portada d'accés té inscrita l'any 1716, moment en el qual es van dur a terme obres importants al temple. L'interior de l'església està decorada amb pintures al fresc fetes per Vicent Guilló, amb temes al·legòrics de personatges bíblics i narratius en temes de la Mare de Déu, ja que se'n representa la troballa. Hi predominen les tonalitats roges i ocres.

També hi ha algepseries amb motius de rocalla. L'hostatgeria i la residència episcopal estan sobre la xicoteta capella situada al costat de la font. El pati del conjunt, obert, està ordenat amb arcs escarsers i està en contacte amb l'hostatgeria, les dependències nobles i els salons, com ara el Saló del Bisbe. Els murs del pati van ser decorats amb pintures arquitectòniques o trompe-l'oeil, de les que s'hi conserven poques restes. Els salons de la planta principal conserven restes del paviment original amb rajoles de l'època, i també de portes, finestres i cobertes de fusta, aquesta última amb gossos decorats amb motius antropomorfs. El mecenes d'aquest Reial Santuari va ser el bisbe de Sogorb Jofré de Borja, motiu pel qual s'hi conserva un escut sobre una finestra.

Aquest conjunt va ser declarat per Carles V ermita reial l'any 1542, renovat per Felip II i confirmat per butlla papal l'any 1555. Ha sigut declarat Conjunt Històric-Artístic, el qual consta de: pòrtic (1508), temple (s. XV-XVIII), creu del Setè Dolor de la Mare de Déu (acabat l'any 1598), capella Font del Miracle (s. XIV), fusteria d'art mudèjar (s. XV), claustre hostatgeria (1531-1536) i restes del palau del duc Alfons d'Aragó. Santuari de gran importància que ha sigut visitat per papes i reis al llarg dels segles. Hi ha un restaurant i una àrea recreativa.

L'any 2006 va formar part de l'exposició La llum de les imatges.

Dades