# # # #

Reial Convent de la Mare de Déu de Benifassà


La Pobla de Benifassà

El monestir de la Mare de Déu de Benifassà està ubicat al terme de la Pobla de Benifassà. Pot accedir-s'hi per la carretera CV-105 i, després, a la CV-106 en direcció Fredes.

És la joia de la Tinença de Benifassà. Els edificis daten dels segles XIII al XVIII i pot admirar-s'hi el pas de l'art romànic al gòtic. Està declarat Monument Històric Artístic Nacional.
Pot visitar-se els dijous de 13:00 a 15:00 hores.

 

Situat a la part més baixa del partit de Morella a la vall del riu Sénia. L'any 1208 el rei Pere II donà el castell al Sr. Guillem de Cervera. L'any 1229, Guillem de Cervera va posar-se l'hàbit al monestir cistercenc de Poblet, i va donar el territori de la seua propietat a aquesta ordre. L'any 1223, Jaume I va manar construir un monestir sota l'advocació de santa Maria. Els monjos van establir-se provisionalment al pla al costat del castell fins al 1250, any en qual va acabar la construcció dels habitatges al monestir cistercenc. Es tracta d'un recinte emmurallat amb un conjunt d'edificacions de diverses èpoques, des del segle XIII al XVI, i amb algunes transformacions en dates posteriors. Va ser edificat segons el model de Poblet, encara que és d'una monumentalitat menor i té algunes diferències. Té elements del romànic tardà, com ara la solució en algunes portades, els arcs torals, perpanys i formers de l'església, i en alguns elements decoratius dels capitells. També hi ha elements gòtics a  les columnes del claustre,   l'estructura de l'església i al claustre major. Se sap que, sota la direcció de Pedro Torres, van ser construïts, entre 1316 i 1347, el Palau d'Abat i el claustre. La sala capitular i les dues sagristies, una al costat de l'altar major i l'altra al costat del claustre, són de finals del segle XIV. A l'ala d'accés, orientada cap al migdia, està la porta reial amb elements decoratius que encara recorden al romànic, com ara la decoració de la planta ortogonal de l'imposta del gran arc. Aquesta porta està flanquejada per la zona residencial dels abats, la dels reis, l'hostatgeria i la capella. Una vegada travessada la porta, hi ha un gran espai a mode de pati, a l'esquerra del qual se situen diverses dependències i els claustres menors amb els dormitoris. Al costat de l'entrada actual hi ha un claustre xicotet en el que es troba una espècie de torre quadrada de dos cossos: l'inferior està obert per un arc apuntat a cada costat i és més robust i macís; el superior té un arc doble per costat, columnetes aparellades als angles i feixos de quatre a les intermèdies. Aquest espai s’anomena cisterna o dipòsit d'aigua, ja que sembla que era el templet de la font, perquè els dipòsits o cisternes solien ser subterranis. Proper a aquest claustre xicotet n'hi ha un altre amb arcs carpanells i una gran dependència que és el dormitori. A la dreta de l'entrada està el conjunt monàstic que es desenvolupa al voltant del claustre major. Té un pòdium corregut sobre el qual ixen columnes aparellades alternades amb pilars sobre els que se suporten els arcs apuntats de doble canaleta a l'intradós. Els capitells i les línies d'imposta estan decorades amb motius vegetals i rosetes que es combinen amb motius figuratius i d'animals. Sobre els arcs hi ha uns òculs que afavoreixen la il·luminació de les galeries. En una ala del claustre estan la cuina, el refectori i altres dependències. En una altra, la sagristia vella i la sala capitular, aquesta última alçada a principis del segle XIV. És de planta rectangular i està dividida en dos trams per un arc recolzat en mènsules. L'accés es fa a través d'una porta ogival trilobada flanquejada per finestrals.

 


Dades