Història
Vistabella va estar habitada per ibers, romans i musulmans. Al s. XIII va ser conquerida pel rei Jaume I i la seua primera carta de població va ser atorgada el 1251. El poble va ser propietat de l'Ordre dels Templers i, més tard, de la de Montesa. Juntament amb altres set pobles del Maestrat va formar la Setena de Culla, unió per defensar drets de ramaderia i pastures.
Durant els s. XVI i XVII la indústria de la de la llana i els teixits van fer que Vistabella es convertira en un dels pobles més pròspers del Maestrat, gràcies a la seua gran activitat tèxtil.
En la Guerra de Successió del s. XVIII Vistabella va recolzar Felip V i els partidaris de Carles d'Àustria la van assetjar, segrestant diverses persones. Durant la Guerra de la Independència del s. XIX el guerriller Asencio Nebot va instal·lar ací una caserna de lluita contra les tropes de Napoleó i el 1812 es va produir una batalla contra el general Suchet, causant-li nombroses baixes. Després, va ser bastió carlista i va haver una batalla contra les tropes liberals en 1835. A més, a Vistabella es va instal·lar un taller litogràfic on es va imprimir el primer segell de la història valenciana i els diaris "El volant de la guerra", butlletí oficial de l'exèrcit carlista, i "La Vanguardia".
La seua població superava els 2.500 habitants el 1910, i durant la Guerra Civil va quedar en zona republicana, vivint els avanços de l'exèrcit franquista, que va arribar pel front de Terol.
Medi social
La segona meitat del s. XX Vistabella va patir una acusada emigració, fins que la població va quedar estabilitzada, ja en el nostre segle. Actualment, els seus habitants s'ocupen en els sectors de l'agricultura i ramaderia, construcció i serveis, destacant per la seua àmplia oferta de turisme actiu, allotjament rural i restauració, sent una de les poblacions amb més atractius turístics de l'interior de Castelló.
Recorregut urbà
Vistabella posseeix diferents Béns d'Interès Cultural amb categoria de monument. La vila, d'origen medieval, conserva gran part de la muralla que protegia el poble i que va ser restaurada el 2013 en els seus principals trams. També es conserven una torrassa i dos portals d'accés al recinte emmurallat, el Portal de Sant Roc i el Portal del Forn.
L'església parroquial de l'Assumpció, de principis del s. XVII, és l'obra arquitectònica més important del Renaixement a Castelló. La seua estructura combina el llenguatge classicista amb reminiscències gòtiques, que podem trobar en les seues voltes de creueria estrellades. Hi destaquen també la torre-campanar de 30 metres d'altura i la portada principal a manera de façana-retaule de diversos pisos, on es superposen columnes dòriques, jòniques i corínties.
El poble posseeix altres béns integrants del patrimoni cultural valencià, com l'ermita del Loreto, del s. XVI i estil gòtic tardà, o la portada romànica del cementeri, situada al costat de l'ermita de Sant Antoni, del s. XVIII. El Palau Renaixentista va ser residència del rei de la Corona d'Aragó Pere IV el Cerimoniós el 1338, i té adossada l'Antiga Presó, construcció medieval que conserva la cel·la on eren reclosos els presos. La Casa-Palau Polo-Bernabé és una casa senyorial del s. XVIII propietat de la família introductora de la taronja a València. Compta amb capella i salons decorats amb pintures murals, i va ser utilitzada com a hospital durant la Guerra Civil. Finalment, l'ermita del Calvari es tracta d'una xicoteta construcció del s. XVIII situada a la part alta de la muntanya del mateix nom, des d'on s'observa una panoràmica espectacular de Vistabella.
Paisatge
Amb els seus 1.813 metres d'altura, el Parc Natural de Penyagolosa representa el cim dels territoris de parla valenciana, sent una fita senyera per al poble valencià i un referent de l'excursionisme, travessat pel GR-7 i el GR-33. Es tracta d'una muntanya considerada sagrada i màgica, des del cim de la qual es pot albirar, en dies clars, des del Delta de l'Ebre fins al Montgó, passant per les Illes Balears. En ell trobarem la microreserva vegetal del Barranc de la Pegunta, espai amb plantes i arbres protegides. A més, el parc natural disposa de 3 zones d'acampada per a grups i una lliure.
Als seus peus hi trobem el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, centre místic i espiritual més important de la província, manifestat en les rogatives i processons que des de tots els pobles del voltant es dirigeixen a ell des de l'Edat Mitjana, la més important de les quals la dels Pelegrins de Les Useres, l'últim divendres d'abril.
Amb 151 km. quadrats, el terme municipal és un dels més extensos de la província i la seua altura mitjana ronda els 1.100 metres. Les abundants precipitacions i els grans desnivells possibiliten l'existència de múltiples paratges, d'una biodiversitat extraordinària. A més, el 80% del terme està cobert de bosc i en ell hi ha espècies rares, endèmiques o amenaçades, així com arbres monumentals. La seua major part és Lloc d'Importància Comunitària (LIC).
Amb els seus 35km. quadrats, la plana o "Pla de Vistabella" representa un dels altiplans més importants de la Península, sent un antic llac envoltat de muntanyes travessat per una rambla que, al no trobar eixida, filtra les seues aigües mitjançant els misteriosos engolidors del Quinyó. En la seua fèrtil terra es conreen pataques, cereals i tòfones.
En el canó del Montlleó trobarem tolls i naixements d'aigua, a més del meravellós "Pont Romà" o de les Meravelles, de construcció medieval. A la Serra del Boi es troben les restes del castell musulmà del Boi i l'ermita gòtica de Sant Bertomeu, a més de diverses pintures rupestres. Altres atractius són els masos i construccions de pedra en sec, així com les fonts amb propietats medicinals i les nevades entre tardor i primavera.
Gastronomia
La gastronomia de Vistabella és rica i variada i en ella trobem aliments amb nom propi com la "pataca de Vistabella", la tòfona negra i d'estiu, o bolets com el rovelló, l’edulis o la seta de card.
El plat elaborat més característic és la "tortilla d'arròs", olla on l'ingredient principal és una truita d'arròs que es cou amb el caldo. També destaquen les olles de fesols o cigrons, la paella amb "pilotes" i el "principi ", elaborat amb sang, ou i ametlla.
Pel que fa a les carns, la més característica és el "perol", una conserva de llomello, costella i llonganisses, però també hi ha embotits com botifarres d'arròs i ceba, llonganisses i xoriços, destacant les "llonganisses seques". La carn de corder a la brasa o guisada a manera de "tombet" és un altre plat tradicional, com el "tombet" de conill.
Quant a les postres destaca la quallada, i en la rebosteria salada el "coc de sal i oli". El dolç més peculiar és la "cascaranya", amb massa d'oli, sucre i anisets, però també trobem "pastissets" de carabassa, moniato o cabell, "rotllets" d'anís o "figues albardaes", que són bunyols farcits de figa seca.
Vistabella va estar habitada per ibers, romans i musulmans. Al s. XIII va ser conquerida pel rei Jaume I i la seua primera carta de població va ser atorgada el 1251. El poble va ser propietat de l'Ordre dels Templers i, més tard, de la de Montesa. Juntament amb altres set pobles del Maestrat va formar la Setena de Culla, unió per defensar drets de ramaderia i pastures.
Durant els s. XVI i XVII la indústria de la de la llana i els teixits van fer que Vistabella es convertira en un dels pobles més pròspers del Maestrat, gràcies a la seua gran activitat tèxtil.
En la Guerra de Successió del s. XVIII Vistabella va recolzar Felip V i els partidaris de Carles d'Àustria la van assetjar, segrestant diverses persones. Durant la Guerra de la Independència del s. XIX el guerriller Asencio Nebot va instal·lar ací una caserna de lluita contra les tropes de Napoleó i el 1812 es va produir una batalla contra el general Suchet, causant-li nombroses baixes. Després, va ser bastió carlista i va haver una batalla contra les tropes liberals en 1835. A més, a Vistabella es va instal·lar un taller litogràfic on es va imprimir el primer segell de la història valenciana i els diaris "El volant de la guerra", butlletí oficial de l'exèrcit carlista, i "La Vanguardia".
La seua població superava els 2.500 habitants el 1910, i durant la Guerra Civil va quedar en zona republicana, vivint els avanços de l'exèrcit franquista, que va arribar pel front de Terol.
Medi social
La segona meitat del s. XX Vistabella va patir una acusada emigració, fins que la població va quedar estabilitzada, ja en el nostre segle. Actualment, els seus habitants s'ocupen en els sectors de l'agricultura i ramaderia, construcció i serveis, destacant per la seua àmplia oferta de turisme actiu, allotjament rural i restauració, sent una de les poblacions amb més atractius turístics de l'interior de Castelló.
Recorregut urbà
Vistabella posseeix diferents Béns d'Interès Cultural amb categoria de monument. La vila, d'origen medieval, conserva gran part de la muralla que protegia el poble i que va ser restaurada el 2013 en els seus principals trams. També es conserven una torrassa i dos portals d'accés al recinte emmurallat, el Portal de Sant Roc i el Portal del Forn.
L'església parroquial de l'Assumpció, de principis del s. XVII, és l'obra arquitectònica més important del Renaixement a Castelló. La seua estructura combina el llenguatge classicista amb reminiscències gòtiques, que podem trobar en les seues voltes de creueria estrellades. Hi destaquen també la torre-campanar de 30 metres d'altura i la portada principal a manera de façana-retaule de diversos pisos, on es superposen columnes dòriques, jòniques i corínties.
El poble posseeix altres béns integrants del patrimoni cultural valencià, com l'ermita del Loreto, del s. XVI i estil gòtic tardà, o la portada romànica del cementeri, situada al costat de l'ermita de Sant Antoni, del s. XVIII. El Palau Renaixentista va ser residència del rei de la Corona d'Aragó Pere IV el Cerimoniós el 1338, i té adossada l'Antiga Presó, construcció medieval que conserva la cel·la on eren reclosos els presos. La Casa-Palau Polo-Bernabé és una casa senyorial del s. XVIII propietat de la família introductora de la taronja a València. Compta amb capella i salons decorats amb pintures murals, i va ser utilitzada com a hospital durant la Guerra Civil. Finalment, l'ermita del Calvari es tracta d'una xicoteta construcció del s. XVIII situada a la part alta de la muntanya del mateix nom, des d'on s'observa una panoràmica espectacular de Vistabella.
Paisatge
Amb els seus 1.813 metres d'altura, el Parc Natural de Penyagolosa representa el cim dels territoris de parla valenciana, sent una fita senyera per al poble valencià i un referent de l'excursionisme, travessat pel GR-7 i el GR-33. Es tracta d'una muntanya considerada sagrada i màgica, des del cim de la qual es pot albirar, en dies clars, des del Delta de l'Ebre fins al Montgó, passant per les Illes Balears. En ell trobarem la microreserva vegetal del Barranc de la Pegunta, espai amb plantes i arbres protegides. A més, el parc natural disposa de 3 zones d'acampada per a grups i una lliure.
Als seus peus hi trobem el Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, centre místic i espiritual més important de la província, manifestat en les rogatives i processons que des de tots els pobles del voltant es dirigeixen a ell des de l'Edat Mitjana, la més important de les quals la dels Pelegrins de Les Useres, l'últim divendres d'abril.
Amb 151 km. quadrats, el terme municipal és un dels més extensos de la província i la seua altura mitjana ronda els 1.100 metres. Les abundants precipitacions i els grans desnivells possibiliten l'existència de múltiples paratges, d'una biodiversitat extraordinària. A més, el 80% del terme està cobert de bosc i en ell hi ha espècies rares, endèmiques o amenaçades, així com arbres monumentals. La seua major part és Lloc d'Importància Comunitària (LIC).
Amb els seus 35km. quadrats, la plana o "Pla de Vistabella" representa un dels altiplans més importants de la Península, sent un antic llac envoltat de muntanyes travessat per una rambla que, al no trobar eixida, filtra les seues aigües mitjançant els misteriosos engolidors del Quinyó. En la seua fèrtil terra es conreen pataques, cereals i tòfones.
En el canó del Montlleó trobarem tolls i naixements d'aigua, a més del meravellós "Pont Romà" o de les Meravelles, de construcció medieval. A la Serra del Boi es troben les restes del castell musulmà del Boi i l'ermita gòtica de Sant Bertomeu, a més de diverses pintures rupestres. Altres atractius són els masos i construccions de pedra en sec, així com les fonts amb propietats medicinals i les nevades entre tardor i primavera.
Gastronomia
La gastronomia de Vistabella és rica i variada i en ella trobem aliments amb nom propi com la "pataca de Vistabella", la tòfona negra i d'estiu, o bolets com el rovelló, l’edulis o la seta de card.
El plat elaborat més característic és la "tortilla d'arròs", olla on l'ingredient principal és una truita d'arròs que es cou amb el caldo. També destaquen les olles de fesols o cigrons, la paella amb "pilotes" i el "principi ", elaborat amb sang, ou i ametlla.
Pel que fa a les carns, la més característica és el "perol", una conserva de llomello, costella i llonganisses, però també hi ha embotits com botifarres d'arròs i ceba, llonganisses i xoriços, destacant les "llonganisses seques". La carn de corder a la brasa o guisada a manera de "tombet" és un altre plat tradicional, com el "tombet" de conill.
Quant a les postres destaca la quallada, i en la rebosteria salada el "coc de sal i oli". El dolç més peculiar és la "cascaranya", amb massa d'oli, sucre i anisets, però també trobem "pastissets" de carabassa, moniato o cabell, "rotllets" d'anís o "figues albardaes", que són bunyols farcits de figa seca.
