Restes d'un homo neanderthalensis del 120.000 al 80.000 a. C. són els vestigis més antics del poblament de Vilafamés. Més recents són les restes de la cultura magdaleniana superior final (13.000 - 12.000 a.C.) trobats a la cova Matutano, dins de la població, i diversos poblats ibèrics que envolten la plana de Vilafamés. Es tracta d'una vila d'origen musulmà conquerida per En Jaume I el 1233. El 1242 es va confirmar la Carta de poblament. Durant el seu desenvolupament històric va pertànyer a l'Orde de Montesa. El castell va sofrir grans destrosses en l'època carlista i va ser restaurat posteriorment.

Medi Social

Polígon industrial amb activitat eminentment taulellera. Ramaderia de sector avícola i oví; tres ramaderies de bous braus. Recursos turístics basats en l'hostaleria. Agricultura de secà (olivera, almetller, vinya) i regadiu al pla (hortalisses, verdures i arbres fruiters).

Recorregut urbà

Es pot fer un recorregut pel casc antic, començant des de la plaça de la Font i pujant fins la roca Grossa. Des d'allà i per l'empedrat carrer de Cervantes arribem a l'església, al carrer del mateix nom. Des d'ahí a la plaça de la Sang, per admirar l'església de la qual rep nom, situada davant l'antiga Casa de la Vila, d'origen medieval. Des d'esta mateixa plaça s'accedeix al Quartijo on hi ha les construccions més antigues de la població. Per l'escalinata pujarem al Castell, d'origen àrab. En baixar pels carrers Pilar i Diputació, podrem observar belles façanes fins arribar al Museu d'Art Contemporani, al Palau del Batlle. L'Ajuntament és en una antiga casa senyorívola, a poca distància.

Paisatge

El paisatge és el típic mediterrani. Els principals accidents físics són la muntanya Mollet (important reserva de flora i fauna) i el Morral. El terme municipal és travessat per la rambla de la Vídua i està situat a 390 metres sobre el nivell del mar.