Amb restes de l'edat de bronze a la Cova de Loret, la població va aconseguir la seua esplendor amb els musulmans: escola d'Alcorà, casc antic, alqueries, sistema de regadiu i conreus, etc. El 1247 En Jaume I li va atorgar la Carta de poblament. L'any 1526 va tindre lloc la batalla de la Serra d'Espadà. Amb l'expulsió dels moriscos el 1609 la població va entrar en una època força difícil, que va acabar el 1653 amb la repoblació que va efectuar el Duc de Medinaceli i amb l'explotació en el segle XVIII de les mines de cinabri.

Medi Social

A Eslida co-existeixen tots els sectors econòmics: cinc indústries de transformació del suro, cinc empreses familiars de la construcció, comerços i bancs, restaurants, agricultura de secà i artesania de l'agricultura.

Recorregut urbà

El casc antic ofereix carrerons enredats i estrets, sinuosos i empinats, a l'estil d'una medina àrab. Hi ha l'església del Salvador (segle XVII), l'edifici consistorial i passejos cap al castell, al calvari i a urbanitzacions pròximes.

Paisatge

El terme municipal és l'entrada sud-oriental a la Serra d'Espadà (pulmó de la Comunitat Valenciana). La plaça de l'Ajuntament està situada a 370 metres d'altitud i el cim del Puntal del Algibe, a 950 metres. L'orografia és fascinadora, amb muntanyes i barrancs agrests, poblada de pins, sureres i altres conreus (ametlla, oliva), els quals li proporcionen un clima més sec que el de "La Plana" (suau a l'hivern i fresc a l'estiu). Existeixen fonts medicinals en tot el terme municipal.