Benicàssim té vestigis de poblaments en el seu terme que ens remunten a l'Edat dels Metalls. Els materials que van aparèixer a la Comba, la Mola del Cigaler, eren calcolítics; i els soterraments de Fontallada i les capes inferiors de les ruines del Castell van pertàneyr a l'Edat del Bronze. Els seus pobladors es van instal·lar en un lloc més elevat que l'actual i van fundar la masia de Santa Àgueda (afegida a Castelló). L'any 1094, El Cid el va conquerir als musulmans, els quals el van recuperar, i finalment va ser conquerit per En Jaume I. En 1603 es va atorgar Carta Pobla Fundacional. La construcció de l'Església va ser la base de l'actual vila, que va aconseguir devindre terme municipal a principis del segle XIX en ser separada de Castelló.

Medi Social

L'economia de Benicàssim es basa fonamentalment en el sector turístic i en la vivenda de segona i primera residència, a més de tindre un sector serveis molt desenvolupat.

Recorregut urbà

El carrer Santo Tomás és el carrer principal de Benicàssim i el que més vida imprimeix al poble, gràcies a la multitud d'establiments que hi ha: cafeteries, bars, restaurants, geladeries, perfumeries, etc. En este carrer també es troba l'Església Parroquial (1769-1776), d'estil neoclàssic i dedicada a Sant Tomàs de Villanueva. Davant el temple trobem la Font del Senyor.

En la zona del Desert de les Palmes hi ha el Convent dels Carmelites Descalços (s. XVII) en el museu del qual hi ha una exhibició d'objectes religiosos de valor històric, llibres, relíquies i els primitius instruments amb els quals els frares iniciaren l'any 1896 l'elaboració del famós Licor Carmelità. Al morro s'alcen les restes del Castell de Montornés (s. X); i al passeig marítim, l'antiga talaia de Sant Vicent (molt ben conservada).

En la zona litoral, coneguda con Les Vil·les, destaquen les nombroses cases d'estiu i senyorials del segle XIX, jalonades pel passeig marítim i conservades gràcies a un Pla Especial de Protecció. Es coneix com Les Vil·les la zona litoral on, a finals del segle XIX, van començar a edificar-se nombroses residències d'estiu, propietat de famílies de la burgesia valenciana i castellonenca. La primera d'elles va ser Villa Pilar, propietat del constructor del ferrocarril, construïda l'any 1887. A esta li van seguir moltes altres, com ara Villa Victoria o Villa Elisa, actualment propietat de l'Ajuntament i seu de congressos i cursets, principalment a l'estiu. Unes altres d'estes vil·les s'han transformat en cafeteries, com és el cas de Villa Ana o Villa María, o en luxosos restaurants, com Villa del Mar. El gran apogeu del que Benicàssim va gaudir a principis de segle li va valer l'apel·latiu de "el Biarritz de Levante". En ple centre de Benicàssim es troba la Plaça dels Dolors, el centre de reunió per excel·lència en les nits d'estiu. Allí podem trobar diversitat de locals amb la millor música del moment. Ambient jove.

Paisatge

En la geografía de Benicàssim destaquen tres zones: el casc urbà, la zona de les vil·les i litoral, i el Desert de les Palmes.

La zona de Les Vil·les, amb les seues residències d'estiu del segle XIX, està dotada d'una completa infraestructura turística: hotels, restaurants, càmpings, discoteques, bars i cafeteries, un centre de rehabilitació, alberg juvenil...

La zona litoral es divideix en cinc platges: Voramar, Almadrava, Sant Vicent, Els Terrers i Heliòpolis, totes elles oferint arena fina i de pendent suau, amb nombrosos serveis de vigilància, neteja, accessos públics, dutxes i animadors turístics durants els mesos d'estiu. Estes platges han rebut dsurant els darrers anys el distintiu de Bandera Blava.

El Desert de les Palmes, declarat hui Parc Natural, ofereix una gran varietat de plantes aromàtiques i espècies arbòries.