El barranc de la Valltorta és un paratge del Maestrat, Tírig, Albocàsser, Coves de Vinromà, on es concentren importants valors culturals i ecològics.

Fa milers d'anys que els habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, van pintar a les seues coves i i als seus abrics escenes de la vida quotidiana de la mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que van viure en un paisatge molt poc degradat. Però aquesta transformació va accelerar-se en època històrica. La sobreexplotació de la fusta dels boscos, l'obertura de clars per afavorir el naixement de pastures i la rompuda de terres per a l'agricultura, formaren un paisatge humanitzat. Hui els elements distintius de la Valltorta són les pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra en sec, un variat entorn biològic i el museu. Un museu que actua com a centre d'acollida del visitant i li proporciona informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.

La visita al barranc de la Valltorta té un interès doble. Primerament, la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modes de vida d'unes persones que començaren a pintar a les parets del  abrics fa uns set mil anys. D'altra banda, enter ens apropem a un paisatge humanitzat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ramadera dels que es conserven vestigis arquitectònics interessants, com ara barraques, sénies i assegadors. Malgrat la influència de l'ésser humà sobre aquest paisatge, la Valltorta és un ecosistema amb una vegetació variada i amb diverses espècies, com ara l'àguila perdiguera (Aquila fasciata) o la cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica).

A la Valltorta es coneixen 21 abrics amb art llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la península Ibèrica, des d'Osca i Lleida, pel nord, fins a Múrcia i a Albacete, pel sud, amb una excepcional concentració a la Comunitat Valenciana. Als abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals amb gran naturalisme, més acusat en els últims, sempre en color roig i amb diverses tonalitats.