Sota la protecció de la declaració de bé d'interès cultural, les restes del castell s'ubiquen en un turó escarpat que corona el nucli urbà a la vora d'un cingle. Data del segle XII i és d'origen àrab, en consonància amb la resta de castells de la serra d'Espadà. En el procés d'edificació, els arqueòlegs han diferenciat clarament tres fases: una primera constitueix el nucli original de la construcció, possiblement d'època musulmana, la tècnica constructiva empleada és la maçoneria amb enlluït exterior de morter de calç en la totalitat del llenç emmurallat; la segona, també medieval i amb la mateixa tècnica constructiva, està composta de dos torres quadrangulars, i una tercera pràcticament exempta (aquesta etapa inclou reformes en diverses zones, com ara l'obertura de finestres); i, per acabar, la tercera fase constructiva correspon al segle XIX, durant les Guerres Carlines, quan van erigir-se tres torres semicirculars, les parets d'unes habitacions i un aljub de grandària mitjana sobre les restes de l'etapa anterior. Aquestes modificacions van adaptar-se a l'estructura de l'edifici per ser defensat per l'ús de fusells i d'artillera.​
Torre de Cabrera i Torre de la Mort.​

Dades