Castell de la Mola del Bou Negre, d’origen àrab, es troba enclavat en una elevada muntanya en el límit dels termes d'Argeleta i Lludient.

El castell es coneix pràcticament des del segle XII. És una taula rocosa (queixal) amb la resta d'una hisn (fortificació) documentada l’any 1178, que fou boga entre les diòcesis de Segorbe i Tortosa. Tingué una clara relació amb el nucli andalusí d'Argeleta en l’època islàmica, exercint el domini sobre una gran extensió de territori que incloïa nombroses poblacions. Este castell prompte deixà de ser utilitzat.

En el segle XIX, el lloc és reocupat per dues masies per a tasques agrícoles, aprofitant moltes de les seues pedres per a la construcció.

Actualment, està en completa ruïna, apreciant-se només alguns llenços de muralles i basaments de torrasses, com la part d'una torre, segurament d'època cristiana. Era un recinte fortificat des de l'est fins al sud, amb la resta totalment inaccessible i delimitant tot el cim completament.

L'actual forma castellanitzada del nom Bou Negre apareix documentada a partir de l’any 1247. El seu nom sembla provindre d'un terme botànic: Bu Nerzo. Llegenda: «Quan les tropes de Jaume I amenaçaven la població, els homes útils de tota la comarca es refugiaren en el Bou Negre. Durant l’assetjament de la fortalesa, foren inútils les temptatives de fer-se amb la construcció, per la qual cosa en una nit fosca es recolliren més de mil cabres salvatges i foren embolades amb estopa i resina, obligant-les a anar en determinada direcció. Els refugiats que van veure grimpar tantes llums pels escanyalls i verticals, es veren perduts i alguns buscaren una mort heroica, mentre que d’altres s’estimbaren pels escanyalls».

Dades