Declarat BIC, el tram de la muralla de 260 m, que dona al marge dret del riu del palau, és l'únic que es conserva. Fou restaurat l'any 1996.

La muralla montesiana que rodejava Sant Mateu va tindre 1.600 m de perímetre i huit portes d'accés. És de maçoneria, gruix variable i una alçària mitjana de 6 metres incloent-hi els merlets.

Es tracta del segon recinte murallat de Sant Mateu. Fou construït de 1357 a 1380 sota el maestrat de Pedro de Thous. Va substituir al primitiu mur del segle XIII que rodejava el nucli fundacional de Sant Mateu a la part alta de la població, al voltant de l'església de Sant Pere.

Del primer recinte murallat, del segle XIII, solament queden alguns vestigis a la sagristia i al mur sud de l'església de Sant Pere. Tenim referències en documents del Llibre de Privilegis datats en 1237 i 1300 i en el procés de la Inquisició contra el càtar Guillem de Belibaste, celebrat a Carcassona l’any 1321.

Del conjunt de muralla montesiana, del segle XIV, a més del tram de llenç paral·lel al riu Palau, també queden alguns vestigis menors d'alguns portals d'accés, com ara el Portal de Morella i la Torre de Cantacorps, i altres trams de muralles.

La victòria de la Casa de Borbó en la Guerra de Successió va comportar l’ordre d’enderrocar les muralles de Sant Mateu, que es va acomplir de manera parcial durant el segle XVIII. La fi de la Primera Guerra Carlina marcà la desaparició progressiva del recinte murallat de Sant Mateu amb la destrucció del llenç de muralles i dels portals, els materials dels quals es reutilitzaren en la construcció de cases.

Dades